Et cerco i no et trobo

 

DSCN1379

DSCN1389

oriol23.com

On coi t’has ficat?

DSCN1405

DSCN1424

DSCN1432

DSCN1437

Et cerco i no et trobo.

Cerco una clau d’accés que em permeti deixar-me emportar pel meu endins .

 Per apropar-me al teu. Enfonsar-me en les nostres profunditats.

Em deleixo imaginant-nos.

DSCN1387

oriol23.com

El prudent seria dissimular. En bona lògica, et podria espantar. Òbviament , si gosés continuar seria des d’ una emoció que no entén de lògica , de templança, de raons…

Una dualitat cognitiva en forma de papallona esvalota el meu encèfal i el meu cor.

D’una banda el seny. El para’t, no és prudent mostrar-te com un foll enamorat. De l’altre, la rauxa. Expressa’t tal com et raja, és efímerament màgic i irrepetible.

DSCN1442

Sempre recordaré mon pare, al cel sia, quan  en realitat no sé si  en va ser gaire de romàntic. Però . En una ocasió érem a Bellver a casa d’uns amics. Jo era un adolescent encara i ell em volia motivar a viure la vida amb goig. Potser havia begut una mica.

Era un dia plujós. Ell m’explicava que els dies de pluja són especialment romàntics. Després d’ explicar alguna cosa que ni recordo , va acabar la seva deliberació dient-me que no hi ha res més bonic que ser sota la pluja compartint el paraigües amb una noia que t’agrada.

Ben arraulidets., aixoplugant trossets d’un en raconets de l’ànima de l’altre.

DSCN1443

Avui plou intensament. L’aigua esquitxa per tot arreu . Brolla i brolla pels baixants. Llagrimeja en el vidre de la finestra. Neteja el meu món ordinari.

Em convida a la introspecció. A gaudir en les voltes i plecs que trobo per dins meu.

Fins fa una estona he trastejant diverses coses mentre pensava en tu .

Abans del fotut síndrome Ventafocs.

Habitualment arriba sobre quarts de dotze, que si on sóc?, que si el dinar….

A la una em fa desaparèixer d’on sigui, metaprecipitadament.

Perdent i abandonant, en la meva fugida, una sabateta de cristalls fets de les llàgrimes on sublimo els meus anhels i desitjos estrellats en el mur de la meva puta realitat i en les campanades del inexorable pas del puto temps.

DSCN1382
Entro a les dues a treballar .

A la meva mina.

La meva presó.

L’ala de la papallona que és rauxa, em commina a no desaprofitar el que ara em brolla, en la intimitat mandrosa rere la finestra on veig ploure.

L’ala del seny empeny a temperar , almenys fins saber més de tu.

Et retrobo en l’arbust que semblava que anava a morir i reviscola fent fulles noves. Fent tot un poema de vida.

A vegades em sembla reconèixer la teva silueta en la llunyania  acostant-te a la plaça del rellotge. Després, quan ja ets més a prop, el meu batec es tranquil·litza  mentre jo, un cop més, quedo decebut en constatar que no ets tu.

Necessito quelcom més d’on poder-me agafar. On enfilar-me . Imaginar-te encara més follament.

Tan sols quatre ratlles de tu per poder apaivagar aquesta meva cordura i poder-te bombardejar a batecs del meu cor.

DSCN1386

oriol23.com

                                                                                                                                                           B )

Anuncios

Un pensamiento en “Et cerco i no et trobo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s