Estimat blog meu… uns instants de regressió, un pas enrere per poder-ne fer després dos endavant.
Milers d’imatges amb una definició notable recorren el meus circuits neuronals encarregats d’aquestes coses. Com quan tens un accident de moto que tot passa molt ràpid i molt lent a la vegada.
I encara sort , lenta és l’espera, per que t’assisteixin i , ves a saber quan més tard, t’acabin donant l’alta.
I en aquesta pausa lenta on et reverberen escenes mentals o pensaments més o menys vitals . On l’emergencia es diluirà en aquest pas lent del temps i l’ànima sortirà de l’ escut protector fictici on es va “comprimir” i es recuperarà d’aquella opressió defensiva començant a reparar lo reparable i acceptant el que hi ha.
Escenes de la teva vida, petits aconteixements vitals, apareixen en forma de records i imatges.
O acontaixements vitals importants, casi també sempre, localitzats en el fred florescent de passadissos d’urgencies o de qualsevol altre especialitat hospitalària.
Evocacions més o menys positives segons les circumstancies, l’atzar o qualsevol altre externalitat a la ànima que un “comprimeix” dins d’aquell fictici escut de protecció en patir una batzegada, hòstia o confusió, i es posa, o s’ha sentit, en estat d’emergència.
Hi ha moments que la vida és molt puta.
I el més adaptatiu és acceptar-ho de la millor forma possible.
Estimat blog meu… la vida , al igual que molt puta, també és moltes coses més i el millor tresor que tinc.
Molta salut i sort per tots nosaltres!!*!! oriol23.cat B )