Sóc en mig de brams, sorolls, musica i rialles etíliques,
Una emocionant circumstancia em té segrestats els cinc sentits.
Porto una rato interaccionat amb una aura enlluernadora
Un somriure generós, amable.
Un contorn encara mes generós, més amable .
La cervesa em corre suau per la gola, subtilment dolça.
Per l’ encèfal em brollaven lisèrgics pensaments. Un vent fresc i esperançador es cola en el meu paisatge rutinari i avorrit. Em sento com nedant en un llac serè i lluent enmig d’un garbuix d’ animes atribolades.
Mirant a uns ulls que silencien fins el meu més lànguid lament o queixa.
Corre, corre suau la cervesa per el meu endins.
El batec se’m trasbalsa quan hi mantinc una fugaç conversa.
Rialles, gesticulacions diverses m’arrosegen en un remolí imparable . És difícil sentir entre tant soroll. Casi no sento el que diu , perquè el que és el que sent el meu cos, el que anhel.la a prop d’aquest altre cos és prou obvi i patent.
Intento camuflar l’ irrefrenable pulsió que em domina per no quedar amb el cor , i el cos , al descobert.
Entre tant, la musica governa els moviments i enalteix la seva silueta, el seu somriure generós, amable.
Corre suau, subtilment dolça i euforitzant, la cervesa i la nit al seu costat.
Els llums i els sons queden amortits en una escena que ens dibuixa sols en mig d’una multitud que poc a poc s’evapora. El temps poc a poc s’ atura. Ella es mou com en càmera lenta. Una simple baixada d’ulls es fa infinita, bestialment encisadora.
Les cassoletes dels genolls em tremolen; no estic acostumat a percebre aquest riu de passió que m’ inunda.
De cop i volta però, el volum es torna estrident. Com si m’haguessin caigut dos taps de les orelles. Un soroll escandalós i lluminosos llampecs em forçen a axinar els ulls.
El somriure generós parla amb un tercer. Es saluden, es coneixien.
Ell la convida ves a saber a que i on. Ella sembla accedir-hi.
Jo em desespero. M’irrito.
En la meva imaginació atrapo entre les cames al dipòsit d’una moto de curses passionals.
Apretant les dents amago el cos dins del carenat mentre accelero amb decidida ràbia exprimint tota la potencia d’aquesta moto de desig i passió. En la següent corba entraré per l’interior i derrapant.
Mes val que t’apartis…Mal parit!
Però la pista del bar no és una cursa de MotoGp . Ella marxa amb l’altre i jo no puc més que sortir per la tangent; fent un recte ( dit en argot motero).
Recte cap al barra buscant auxili líquid.
Els fins feia un moment vius colors de les parets regalimen fins a terra i es transformen en fosca negror. La musica perd inercia fins a frenar del tot. Tots els vidres i miralls esclaten i s’esmicolen en bocins al meu pas.
M’ arrepenjo a la barra , asseient-me en un tamboret , davant una nova cervesa.
Ara és amarga, aspre.
Corre pel meu interior apagant el foc, la passió .
L’incendi ardent i apassionat que hi tenia en la meva ànima i el nou incendi rabiós i sulfúric que ara hi tinc .
Corre amarga i aspre la cervesa pel meu endins.
catalunya depenent / oriol23.cat 