Epíleg a: novament a la barra del bar

Un enorme clau em  travessa  pel mig del cap.

Martiri assolit de forma inequívoca en el meu excés nocturn.
El rellotge assenyala una hora estranya.
Un final no registrat en la memòria.

Incòmodes sensacions.
Intents de cordura.

Tos, profunda tos, amb regust de tabac.

         Dutxa d’emergència, de retorn.

Mentre, la veïna ja ha  fregat el replà, ha posat dos rentadores i les ha estès  .

El sol   ja ha escalfat llargament el nou dia.

Una cascada d’interrogants m’esquitxa per entre els giravolts encefàlics.
La panxa m’empeny a sortir al carrer.

Cercant una ingesta que mitigui  aquest descomunal clau  que em trepana el cap.

Em demanaré una canyeta i entrepà per a anar-me recuperant. 

Re-inicialitzant el meu castigat metabolisme.
De passada començaré  a esbrinar on collons vaig   deixar aparcada la moto.