Havia  deixat el viatge per les espanyes a Donostia amb el meu fill banyant-se per primer cop en aigües del cantabric.  La següent etapa després de Vitoria ja era la capital del regne on tenim previst passar-hi sis dies.

Jo vaig fer la mili ( sóc un puto pureta) a Madrid.  Però es diferent anar-hi amb el teu fill i anant a visitar uns quants del hipertópics de la Villa i Corte.

Per els  típics problemes de batería i coses per l’estil comença la col.lecció de posteletes tòpiques de Madrid quan varem visitar el congrés dels diputats.  Per comoditat meva mostro  la selecció de fotos en l’ordre cronòlogic en que les varem anar fent.

Aquestes dues últimes fotos són les més típiques de telenotícies.  Aquí sempre es veuen  entrant o sortin diputats. També és el lloc on es van pendre imatges del Tejero fumant en la “llarga” jornada del  23-f.

 

Plaça del Sol.  La primera imatge no necesita comentaris…o en provocaria molts …

Callao-Gran via

Plaça Mayor

Ara ja fa uns anys,  l’ Enric  Juliana de la Vanguardia ,  de tant en tant,   feia uns articles on  per vaticinar coses del moment polític madrileny mantenía una conversa amb un toro, el Segador.

D’aquells articles sempre em van  quedar les ganes de visitar-lo i provar una taseta de gazpatxo “aderezado con comino”.   Ganes satisfetes a la barra tot xerrant amb els cambrers molt “saborios “.   Després bocata de calamares , pescaito frito i tal a la terraça a preu de rambla.  Descansant d’un calor sofocant.

Següent cromo per la col.lecció.  Calle Genova.

El Pau volia fer-se un selfie degudament ataviat….

Plaça Colón amb l’immensa bandera plantada en temps d’Aznar.

 

 

Una altre cromo estrella per la col·lecció

 

 

Aquí el que havia de donar la nota era jo.

El policía que ja es veu sortint per radera meu va ser força amable. Jo mateix em vaig contestar que mentre ell no sortís a les fotos no hi havia cap problema .   Ell, somrient, ens va preguntar si anavem a un partit de futbol. Per a ell aquell tros de roba podía ser la bandera del Betis. No  la va identificar com a res “separatista”.

El tribunal està ubicat en una zona de col legis majors i d’edificis d’ una universitat catòlica.

En rampas claxon….  no ho haviem vist mai.

 

Anant cap el cotxe es tornava a veure el tribunal constitucional.

Llavors, mentre jo encara estaba ratllant-me amb creus  i missatges evangèlics,   van apareixer un secreta i un poli d’uniforme. Em van demanar que m’identifiqués. La conversa va ser força divertida.  Casi que ens anaven a aplicar la llei antiterrorista. Ens volien bacilar i espantar però casi ens feien riure.   Mentre jo els parlava de que si la constitució ampara les llibertats de tots els ciutadans i tal i tal ( el discurs de que Catalunya té molts més anys que el constitucional no em va semblar el més pertinent) al meu fill no se li va acudir res millor que dir-me que ho deixés estar,  que si no veia que eran uns fatxes. Llavors el que em deia que estaban haciendo su trabajo es  va possar a  qüestionar la  manera com estava educant al meu fill com perquè l’hagués  titllat  de fatxa .  De la llei antiterrorista varem passar a parlar de si un agent ha de jutjar l’educació d’un pare envers el seu fill en un estat de dret..

Tot va ser genial. Van acabar en to paternalista preguntan-li al Pau sobre que li estaba semblant Madrid.. Divertit , i  d’aquelles converses per a recordar  si en un moment de feblesa un pensa en federalismes , camins del mig o posicions conciliadores. Nosaltres potser èrem uns putos catalufos provocadors…però ells uns mestres en fer sempre nous independentistes.

 

Plaça Espanya amb el cervantes i l’edifici que la Carmena dificulta que uns xinos converteixin en un megahotel.

 

Cromo del senat

 

I tocant a la paret del senat , mira tu que xulo…

 

Palacio real

Es veu molta policia nacional, municipal i gurdia civil. Suposo que és normal, és de lo poc que es pot fer per donar sensació de seguretat davant el pànic al terrorisme…

 

Al pavo li havien robat…però l’anglès dels agents no ajudava gaire.

 

 

Visita a la catedral de la Almudena

 

Genial !!  Com una maquina expendedora de tabac però de medallons religiosos.

 

 

 

 

Davant del la plaza d’Oriente.  On Franco parlava del contubernio judeomasónico i tal i tal.

 

 

 

Calle Ferraz

Es fa fosc…

 

 

Sorpresa d’ultima hora.. El Templo de Debod.

Es lo que tiene ser capital . No sé qui li va regalar a no sé qui altre.

Rotllo egipci.

 

 

 

 

 

 

Fi del reportatge.  Demà toca Escorial , potser Toledo i Valle de los Caídos.

Per començar l’estelada es quedarà a l’hotel. Allà igual ens passa com als USA amb els negres…vas a treure la cartera per ensenyar el DNI i ja et venen amb  l’escusa de que pensaven que era una arma i ens pelen.

Es tard i jo fa estona que hauria d’estar dormint.