Últim recorregut turístic abans de fuguir de la meseta. L’ordre de les fotografies no és del tot cronològic….Passo de arreglar-ho…mana la màquina. Varem anar a Toledo. Jo ja hi havia estat i vist la catedral, la casa del Greco, les mil i una botiga que tenen d’espases, punyal i ganivets …En són els suprems artesans…Poca cosa més…Nosaltres ja anàvem de concloure, comprar imants de nevera de record i el Pau una daga romana que fa por…Diu que la vol afilar….Tota una arma per un Brutus que fa por…
La maquina a volgut començar per les fotos del Alcazar de Toledo. No te res especial doncs el van restaurar tot i ara es un museu de l’ejercito que va resistir a los insurrectos. Es l’evidencia fefaent de que al 36 els rojos tenien fusells de balins i poca cosa més.. Tenir que assetjar allò és que no podien fotre gaires bombasos com deu mana…Si es un puto edifici…
La “bandera” que nunca dejó de ondear….Costitucionalitzada faltaria….
Un trosset al costat de l’entrada al museu que deu ser original….
Toledo si que respira antiguitat i historia en les seves pedres..
Les imatges s’han desordenat…
Ens varem flipar una estona imaginant el gai que vivia en aquell balcó en un entorn on es veu la bandera del Alcazar , una creu en lo més alt del seu edifici en mig d’una plaça d’un lloc petit.
Toledo respira la pau de ciutat petita. Tots amb els que varem interactuar van ser amables i respectuosos malgrat veurens putos guiris. Et contestaven que per anar on fos no calia cotxe i es veien ciutadans nobles d’aquell indret. Toledo va estar capital del Imperi espanyol. Però en el nostre flipe ells semblaven parlar com a habitants humils i nobles al mateix temps. Com a cap altre lloc dels que em trepitjat.
I el flipe total era amb el gai que segur que vivia integrat en aquella comunitat malgrat la imatge o encuadre que estaven veient dos putos guiris.
Toledo és bonic.
Catalunya depenent 