Visca Cornellà Socialista ! Anima del cinturó roig metropolità !

Context històric

La lluita obrera a Cornellà de Llobregat en el passat post-franquista i en el temps de la transició va ser un referent inequívoc per a tot el país. Va formar part intrínseca del “Cinturo Roig” de Barcelona en el passat recent.

Amb una població important i amb el barri de Sant Idelfons com a estereotip i escenari d’on va anar a parar la primera onada d’ immigració estatal i ara de la segona onada, mes “internacional”.

A nivell municipal es dels pocs bastions on el PSC encara manté la seva “hegemonia” ara ja desapareguda a nivell nacional .

Històricament, en els primers anys de la democràcia, els comunistes van controlar l’alcaldia però no van trigar a ser substituts per el PSC.

Recolzats en les evidents millores practicades, sobre tot a la zona de Sant Ildefons, on al principi no hi havia ni les mes elementals infrastructures. Carrers sense asfaltar , sense equipaments , etc. van fer que amb la seva millora el PSC teixís una complicitat popular que li ha permès governar amb majoria absoluta durant molts anys.

En les darreres eleccions municipals ha tornat a guanyar amb un 38 % dels vots. Però comparat amb com arrasava abans, ara l’oposició va aconseguint més força.

Cornella en Comú-Crida per Cornella va treure un 17 %, ERC 9 %, ICV-EUIA-EP-E un 8 %, Convergència s’ha quedat sense representació, a aparegut el fenomen Ciutadans amb un 11% , i per últim el PP amb un altre 7 % dels vots.

Església al costat de l’ajuntament. Construïda en temps del franquisme degut a que l’altre va ser cremada i destruïda en els temps convulsos previs a la arribada del Sant dictador,

L’alcalde actual de la ciutat és el Sr. Antonio Balmón , home que ha sabut conservar la popularitat del PSC al municipi.

Manté un tracte proper amb la ciutadania, sobre tot en èpoques preelectorals, i s’ha convertit en un dels grans “popes” del que va quedant al PSC nacional.

Va heretar l’alcaldia del Sr. Jose Montilla quan aquest va aconseguir la Presidència de la Generalitat .

Ara el Sr.Montilla comparteix “hemicicle” amb Rita Barberà i altres joies del Senat Estatal.

Una de les transformacions més importants que s’ha realitzat a la ciutat, a més de la anterior esmentada que es va produir una mica abans, ha estat una aposta clara per la implantació de grans centres comercials.

Primer va ser l’Eroski, un dels grans centres pioners en tota l’area metropolitana.

Després va arribar el Corte Inglés Cornellà i per ultim l’Splau amb el nou estadi del Espanyol.

La petita botiga tradicional n’ha sofert les conseqüències. Ara mateix n’està liquidant una de roba de les emblemàtiques. Suposo que tampoc trigarà gaire en fer-ho una jugueteria també de tota la vida. Si fins ara ha hagut de sofrir la desigual competència de les grans superfícies, fa poc han permès l’obertura d’una cadena de joguets xinesa casi just davant del seu aparador.

A nivell d’ establiments d’alimentació també han anat a saco. No solament tenim els paquis al us a nivell nacional. També han tolerat l’irrupció d’un paqui encobert dins d’una franquícia del Caprabo on abans hi va haver un OpenCor però que ara no compleix amb cap de les comoditats del antic centre. Els lavabos ara formen part del “magatzem” al igual que la sortida d’emergencia.

Quan des de diferents instàncies s’ha anat a l’ajuntament a formular queixes, propostes o suggeriments, sempre executen el mateix patró.

Si la queixa te prou “entitat” els recepcionen inclús amb l’alcalde. Aquest exerceix el seu paper políticament correcte com a resposta per després derivar-ho a la corresponent àrea on el regidor i els seus tècnics fan la seva feina des de ja fa molts anys. Amb un informe dels tècnics sempre acaben igual. El que ells fan està amparat per la llei o la interpretació que ells fan d’aquesta. I al que no li agradi ja sap on son els tribunals.

Son famosos alguns d’aquests regidors passejant la seva panxeta i puret per les immediacions del ajuntament. Tenen un retirada a la dels xupons que en els seu moment envoltaven al alcalde de Marbella Jesus Gil y Gil o d’altres mafiosos semblants.

Vaja, que lo de la lluita obrera a Cornellà i el significat del socialisme ha canviat una mica amb el pas dels anys.

Amb tots aquests antecedents, que en realitat ja contenen el nucli de l’article, ara ve un detallet més. Una pixaradeta més.

La pixaradeta

Anava jo caminant per Rubio Ors, una arteria principal dins del barri Centre, quan en un carrer perpendicular, just on hi ha l’escola del meu fill abans de que passès a secundaria, vaig veure una moguda amb policia i camions de bombers.

L’anima de nen que encara conté el meu ja maduret cos em va fer apropar a veure els bombers.

Afortunadament l’actuació ja es donava per conclosa casi com una simple falsa alarma.

Estaven parats en una cruïlla i la policia impedia l’accés des de determinats carrers. Un troçet de barri col·lapsat per dos camions fent maniobres.

“Estupendo”!! Vaig tenir el temps que vaig voler per fer fotografies i inclús per parlar amb algun d’ells.

Al final vaig poder entendre que estava passant.

El barri Centre de Cornella té carrerons estrets. De quan les dimensions de tot plegat eren més “humanes”.

En l’adaptació a les necessitats viaries actuals l’ajuntament a optat per plantar en moltes aceres unes pilones rectangulars per impedir l’incivisme a l’hora d’aparcar de la “ciutadania motoritzada”.

Es veu que els bombers ja estan tips de reclamar una miqueta més de previsió o acomodació d’aquestes pilones per quan ells necessiten fer una actuació. Han obtingut per part del ajuntament la resposta “habitual”.

Els camions son grans i quan han de fer maniobres en segons quins llocs ho tenen una “miqueta” complicat. Fan virgueries per no acabar arrencant una pilona o malmetre els seus vehicles.