Algo – video

 

 

 

 

 B )

Anuncios

Halloween

 

Amb dos dies d’avançada

celebra Halloween el Congrés

mijançant una jugada

amb pacte fosc i ben espès

 

Els morts-vivents es trobaran

per un fantasma escollir

que vol fer por, amenaçant

posar catalans a bullir

 

Dia sense vergonya

que sortirà la ronya

de tanta carronya

que sembla de conya

 

Ballaran molt contents

la dansa de la mort 

oblidant plets pendents

com si vinguessin de l’hort

 

Sort que tot plegat

putxinel·lis només són

s’esvairan aviat

com la cera que es fon

 

Fotografia:

Halloween en el Congrés

Salut

halloween-estampa-58-003

B )

Diacrítics

 

 

Diacrítics, sense crítics

l’Institut s’ha empassat

com avui fan molts polítics

per disciplina i… arreglat!

 

“Acadèmia Oberta” van crear

com finestra per ventilar

però no es van recordar

de frontisses instal·lar

 

Potser ni s’han adonat

del fàcil que és preguntar

per a un bon resultat

d’allò que cal millorar

 

Simulant que es fa quelcom

pel càrrec justificar

es va afegint més plom

en les ales que cal volar

 

Com el pesoe ha fet

accelerant la decisió

s’ha tirat ben bé pel dret

evitant la discussió

 

Fotografia: xutant accents

diacritics-estampa-57-002

 

Proeses

 

 

Qui ho havia de dir

que aquell sàtrapa d’ahir

fes encara avui punyir

i entre companys renyir!

 

Amb un cavall atrotinat

tot estant decapitat

la lluita ha guanyat

dividint al veïnat

 

No hi ha aiatol·làs

que vulguin marcar el pas?

El Born, un exemple ras

de ximples com un cabàs!

 

Diuen que tot jugant

els burros es mosseguen

també es va constatant

que alguns amors ofeguen

 

Proeses de nens petits

creient-se ben ardits

amb els seus acudits

d’aiatol·làs ungits

 

Fotografia: el cap del sàtrapa

entre núvols rient

 

proeses-estampa-56-001

B )

Emocions

 

Tota democràcia

com a representació

admet molta fal·làcia

en cada actuació

 

Cal saber impressionar

i l’emoció activar

sigui per intimidar

o els ànims exaltar

 

Allà ben aclaparats

amb un Rajoy d’espanta-ocells

aquí molt sobre-excitats

amb giragonses i rampells

 

La roda ha de rodar

i diferents peus trepitjar

fins que ja s’aturarà

quan ens puguem tutejar

 

De sensacions no en faltaran

en els temps que anem entrant

moltes d’elles sorprendran

per fer l’emoció més gran

 

Fotografia: mosaic romà amb

màscares teatrals, procedent de

Vil·la Adriana de Tívoli

Salut

emocions-055

 

Quelcom

JOC.037

Voldria dir quelcom malgrat que no sàpiga gairebé que vull dir.

En la intimitat de nova “maruja” en atur em puc permetre embadalir-me mirant núvols.

Penso i sento moltes coses. Inclús em puc arribar a sentir hereu de tota la filogènia hominoide. Mamífer, “mam2lluna-prova1oncete” a la fi. Però dels mamífers i éssers vius evolutivament més avançats del “nostre” univers. Amb el sistema nerviós més complex, capaç de transcendir el determinisme biològic fins a poder assolir una consciència d’ésser. D’existència.

En el meu dia a dia, però, no em sento molt diferent d’aquells “micos” que encara no tenien cap tecnologia ni tan sols com per a poder practicar ni l’agricultura. Ancestres d’usos més o menys nòmades i primitius però que ja tenien un desenvolupament encefàlic molt semblant al nostre. Fills antenesd’altres “micos” que encara havien viscut enfilats entre branques, i que ells, ja dempeus, desenvolupaven no tan sols una biologia bípeda sinó tot un entramat extraindividual, una cultura i una entitat grupal que transcendia cada individuo per facilitar el progrés evolutiu homínid. I deu ni do el lluny que ha arribat tot plegat.

Especie convertida en epidèmia de micos tecnològics superpoblant el planeta amb una destructivitat voraç amb el seu ecosistema.

Però en la meva quotidianitat, mentre estenc la roba, tampoc solc anar tan lluny. Puc raonar, afortunadament, però sobre coses més senzilletes.

roba-estesa

La comprensió del simple entorn, la seva inescrutable complexitat, ja em sobrepassa. Per més que intenti creure’m allò que som éssers racionals em sento un “memo” perplex quan veig coses que ara l’home pot fer amb tota “naturalitat”.

Perplex em quedo veient com podem crear uns ventiladors immensament potents que agermanats amb una estructura pesada amb ales tingui la capacitat d’accelerar-se fins a sostenir-se en l’aire recolzant-se en la simple densitat atmosfèrica.

El món és molt complex per a un puto obrer recentment ingressat a la pila dels 7fe1e-dscn1746laboralment inactius. A la fàbrica no estaven per aquests romanços. I al mig del carrer més aviat tampoc.

Em sento un puto “parao“. Un “nini” que ni estudia ni treballa.

I mentre estenc la roba en el meu terrat,  mirant cap al cel, em flipo.

O mirant la grandesa del mar en l’horitzó també em flipo.

I penso com fliparia l’homínid al que m’estava referint. L’imagino allunyat de la seva caverna contemplant la imarmmensitat del mar i, més perplex encara, fixant la seva mirada en un aparell alat planejant per l’aire.

Malgrat la llunyania cronològica evident que ens separa a l’atrevit i flipat homínid de mi. Em sacseja una empatia filogenètica immensa cap a la seva realitat cosmològica. El noto tan proper al meu existir i pensar que quasi el sento com si fos coetani a la meva persona.

Putos micos disfressats i envoltats d’una tecnologia que ens fa creure més “llestos” del que realment som. Micos molt més fanfarronets i estúpids del que estem disposats a reconèixer-nos.

Em sorprèn molt com em puc flipar tant mentre estenc la roba entre filferros mirant als núvols.foto-nuvols-sol

                                                  B )

Nota d’autor:
Aquest text forma part del guió d’un projecte audiovisual que espero acabar més o menys aviat, en castellà, però que no he pogut estar-me de traduir i publicar. B )

Fugint

 

 

Un pintor de Puigcerdà

més de cent anys fa

un quadre va pintar

d’un nen volent guillar

 

El marc se li fa petit

i el seu seny eixerit

el fa fugir, atrevit

del quadre comprimit

 

Quan a fora estarà

marc més ample trobarà

que és qui ha fet esclatar

el marc que acaba de saltar

 

Si avui podem cridar

cal saber no oblidar

que el poder no és allà

on et deixen esplaiar

 

De marc en marc fugim

pensant que decidim

El gras es menja el prim

i això és el que tenim

 

Fotografia: la famosa pintura

de Pere Borrell, titulada

“Fugint de la crítica”

Salut

 

fugint-054

B )