Mama por

 

 

 

Dimarts passat, suposo que com molta d’altra gent, me’n vaig anar a dormir pensant que al matí per fi ja hi hauria una presidenta electa als estats units.
Saludava al coixí pensant en la previsibilitat de les notícies de l’endemà. Titulars amb la primera dona que aconseguia la presidència dels Estats Units. Previsibles tertúlies on ens reconfortarien dient-nos que quelcom està canviant com perquè la primera potència mundial després de tenir un líder negre (encara que en segueixin matant a d’altres uns quants polis impunement) ara el succeeixi una dona per primer cop a la història d’aquell país.
Però un cop més el previsible de la realitat no n’és. El que no volíem i creiem que afortunadament no passaria a passat.

Aquest símil estrany de Berlusconi yankee ha sacsejat la “ment” política i l’statu quo del planeta.
Fins ahir ens vàrem poder prendre en broma el mal gust d’aquell egòlatra inculte amb cabells repentinats. Semblava clar que entre la dolenta Hillary i l’encara pitjor Donald la “raó” ens donaria una presidenta.
Mal despertar vàrem tenir uns quants !. Portem ja unes quantes hores intentant assimilar el que tan sols imaginàvem com a un acudit dolent i grotesc. Aquell demagog misogin, mal educat, xenòfob i burleta que esperàvem poder oblidar aviat es colava per entre les nostres corbes encefàliques tot presagiant-nos més d’un mal de cap en el futur.
El món és molt complex i difícil de comprendre. La realitat social d’aquí i d allà trontolla de sempre. Més d’ençà que vàrem comprar la globalització. Crisi rere crisi, els putos curritos anem tenint més i més por. Sembla que des de la por agradi un perfil d’èxit i autoritari que ens protegeixi de tot plegat.


Tot el sistema ha trontollat. La premsa, la demoscòpia, els mitjans de comunicació… no han sabut veure com alimentaven el vent on aquell quixot al llom d’un Rocinante daurat de dòlars ha derrocat els nostres molins de seguretat. El cavaller, i les seves extravagàncies que l’han anat fent cada cop més “popular”,   ha seduït a uns quants dient-los-hi que ell no era del podrit sistema polític de la Hillary doncs mai ha estat un càrrec públic. Ara suportarem les seves ganyotes des del faristol més alt.
Tremolem a Europa en pensar que passarà aviat amb la Le Pen o de tants d’altres quan tot just encara ens estem recomponent del resultat del Brèxit. Coses que veiem impossibles cada cop ens angoixen més. Sembla que personatges tipus Putin cada cop ens seran menys estranys.
La nit d’aquest dimecres, en posar el cap al coixí, malgrat l’edat, em va assaltar una trencada exclamació. Mamaaa!!!. Pooor!!!.

B )

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s