Plou.
Grisor. Soroll de les gotes contra el terra. Remor de pluja. Absència de sol.

 

Incomoditats.

El corre que plou.

El  no perdis el pariagua o la caputxa que no et deixa veure bé.

Al mateix temps la ciutat que es neteja. L’olor de la terra després de ploure. El fet de mirar pseudofilosòficament darrere la finestra veient com llagrimeja pel vidre.

 

La incomoditat del tràfic o de fer qualsevol cosa a la intempèrie.

La sensació de confort veient ploure rere una finestra.
La pluja rega la vida, la ciutat i a tots nosaltres.
Mola.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mola també molt quan després d’un lapse de temps d’introspecció i recolliment més aviat o més tard tornes a veure la calidesa i color dels raigs del sol.

Es com a pàrvuls. El sol i la pluja com a primers conceptes de vida.
Les botes d‘ aigua per jugar en els bassals.

O la llum del sol per anar creixent com a “simples” plantetes.

Bon dia pluja.
No tardis sol.