Ahir es van veure a Sevilla el sofert Miquel Iceta i la futura presidenta del PSOE.
A Susana Díaz li fa falta anar tancant ferides per barrar el pas als possibles intents del Pedro Sánchez d’intentar recuperar la presidència. Els catalans havien estat els més obertament propedristes. En bloc van continuar dient que no és no. Ara no tenen més remei que posar la cua entre les cames.
Però cap a on va aquest partit amb tants anys d’història després dels deplorables fets d’octubre on van tallar el cap al seu lider i van servir en safata la governabilitat del país sense condicions a canvi?
On va aquest partit que necessita renéixer i mentrestant dóna ales a un PP que el pot agafar pel coll i fer-los tremolar insinuant unes eleccions anticipades?
I on és el carisma de la que
pretén ser el nou lider?
Al llunyà 1982 a Felipe González no se li pot negar que tenia un poder de seducció prou majúscul com per omplir la Monumental i fer guanyar al PSC-Psoe a tot Catalunya.
Però quins resultats esgarraparia ara la Susana aquí i com pretendria fer arribar al PSOE a la Moncloa?
De moment els socialistes d’Euskadi, també força propedristes han signat l’acord de govern amb el PNB gairebé a l’esquena de la “Gestora” (amb majúscula com qui diu el màxim òrgan del partit). Aquesta amb les dents premudes l’han acabat lloant.
Una Gestora que allarga la seva existència al gust de la nova dissimulada mestressa mentre va cuinant la seva gran irrupció. Sembla que en territori andalús encara hi tenen forces vots fidels.
Però en l’àmbit estatal, cada vegada sembla més clar cap a on anirà la balança entre aconseguir la recuperació electoral del seu partit o la de la seva definitiva defunció.
I els del Iceta ja poden anar encenent les espelmes.
catalunya depenent / oriol23.cat 