Quina sort que tenim:
quatre barres que lluïm
cap pretén mirar prim
ni arribar al mateix cim
Malfiaríem de veres
si les quatre, ben lleugeres
s’enfilessin, fent dreceres
amb idèntiques buferes
Les unanimitats maten
i a les llibertats abaten
perquè només deixaten
el pensament que relaten
Convergents, republicans
cupaires i comunaires
cadascú amb els seus plans
i respirant els seus aires
Vigilant-se mútuament
amb equilibri permanent
garanteixen constantment
no caure en l’avorriment
Fotografia:
Fent una gàbia
Salut
catalunya depenent / oriol23.cat 