Avui per celebrar la constitució recordo el meu viatge a Madrid d’aquest estiu i aquestes fotos que em feia amb el meu fill.
Provenen de dues entrades fetes aquest estiu :
https://oriol23.cat/2016/08/23/madrid-me-mata-2/
https://oriol23.cat/2016/08/23/madrid-me-mata/
Resumeixen en imatges el que podria estar expressant en un text molt llarg.
recupero però un tros d’aquest post que esmento , Madrid me mata:
Una altre cromo estrella per la col·lecció
El policía que ja es veu sortint per radera meu va ser força amable. Jo mateix em vaig contestar que mentre ell no sortís a les fotos no hi havia cap problema . Ell, somrient, ens va preguntar si anavem a un partit de futbol. Per a ell aquell tros de roba podía ser la bandera del Betis. No la va identificar com a res “separatista”.
El tribunal està ubicat en una zona de col legis majors i d’edificis d’ una universitat catòlica.
Anant cap el cotxe es tornava a veure el tribunal constitucional.
Llavors, mentre jo encara estaba ratllant-me amb creus i missatges evangèlics, van apareixer un secreta i un poli d’uniforme. El poli bueno i el poli malo. Em van demanar que m’identifiqués. La conversa va ser força divertida. Casi que ens anaven a aplicar la llei antiterrorista. Ens volien bacilar i espantar però casi ens feien riure. Mentre jo els parlava de que si la constitució ampara les llibertats de tots els ciutadans i tal i tal ( el discurs de que Catalunya té molts més anys que el constitucional no em va semblar el més pertinent) al meu fill no se li va acudir res millor que dir-me que ho deixés estar, que si no veia que eran uns fatxes. Llavors el que em deia que estaban haciendo su trabajo es va possar a qüestionar la manera com estava educant al meu fill com perquè l’hagués titllat de fatxa . De la llei antiterrorista varem passar a parlar de si un agent ha de jutjar l’educació d’un pare envers el seu fill en un estat de dret..
Tot va ser genial. Van acabar en to paternalista preguntan-li al Pau sobre que li estaba semblant Madrid.. Divertit , i d’aquelles converses per a recordar si en un moment de feblesa un pensa en federalismes , camins del mig o posicions conciliadores. Nosaltres potser èrem uns putos catalufos provocadors…però ells uns mestres en fer sempre nous independentistes.
catalunya depenent / oriol23.cat 