Quanta raó tenia
Pujol, sense ironia,
quan així definia
el que ja prevenia:
“Si la branca aneu segant
ella i d’altres cauran
els nius s’aixafaran
i desgràcies vindran!”
Els nius no són d’ocellets
sinó d’aus de rapinya
caiguts plens de bitllets
més bruts que la tinya
Si pels boscos aneu
cal molt que vigileu
perquè cauen arreu
cagarades a tot preu
Aquell gerro s’ha estimbat
i molts trossos han quedat
amb C i U esfumat
recordant el seu passat
Estampa:
Trossos del gerro que van apareixent
Un dels nius que no ha caigut:
Salut
Catalunya depenent 