Antifràgil

 

Com molt bé diu en Taleb*

el caos ens ofereix

per tot aquell qui el rep

sobrealiment amb escreix

 

El desordre manté viu

el cervell evolutiu

també cal d’aquell que riu

pel contratemps punitiu

 

Ni Governs ni Estats

regalen llibertats

cal no estar aturats

per no ser degollats

 

El soroll afina l’orella

per distingir la nota bella

d’aquelles que fa el trapella

mentre va tocant l’esquella

 

Dos mesos i s’acabarà

el capítol que vivim

la tardor ens portarà

més collites de raïm

 

*Nassim Taleb, “ANTIFRÁGIL”

“Las cosas que se beneficían

del desorden  (Paidós)”

Estampa:

El flamenc Pieter Brueghel, el vell,

ens ho va pintar fa 450 anys

 

Salut

ANTIFRÀGIL estampa 138.019.jpg

B)

Plasma

 

Rajoy ja ha declarat

en un “Nacional” jutjat

mentides ha despenjatlasma

d’un armari ben poblat

 

Mai ha sabut ben res

cap decisió ha pres

robaven a qui més

sota el seu nas espès

 

Un “capo” ben capat

sempre molt quillat

amb vestit rellepat

de merda ben xopat

 

Ell és molt delicat

mai vol ser empipat

amb plasma embolicat

amagant la veritat

 

Però el jutge ha dit:

“el plasma a sota el llit

vindràs a treure pit

com a bon mal parit!”

 

Estampa:

L’il·lustrador Marco Melgrati,

convenientment adaptat,

ens ho explica

Salut

PLASMA.018.jpg

B )

Farol

 

Gran política de guinyol

tothom anant de farol

cal emplenar el perol

amb una sola col

 

Rajoy ja no pot callar

li cal sortir a ballar

vol, aquí, desmantellar

perquè no pot degollar

 

Aquí s’usen molts mantells

de ben variades pells

provocant feixucs rampells

als qui usen suats capells

 

De farol en farol tirem

tard o d’hora ho arreglarem

ben segur que més d’un rem

esquerdat enyorarem

 

Per veure aquest parnàs

Dalí a tret el nas

rient com satanàs

d’aquest farol tenaç

 

Estampa:

Dalí ens ho explica

Salut

 

FAROL estampa 136.017

 

B )

 

 

Canvis

 

Un estiu ben divertit

més d’un ha quedat rostit

nou govern s’ha investit

per un guió enfortit

 

El canvi és ben palès

esperant que els carrers

traient pit ara i adés

s’emplenin de grans guerrers

 

Pedecat abaixa el cap

per no quedar com un nyap

tira a fora com un drap

qui no vulgui ballar rap

 

En Junqueras, pare etern

s’ho mira somrient

mentre baixen a l’avern

mosques que van caient

 

Rajoy ho va observant

pel seu cul anar tapant

tot massa es va bellugant

per poder dormir roncant

 

Estampa:

L’art romànic ja ho expressava

fa una colla d’anys

Salut

CANVIS estampa 135.016.jpg

B )

Ball

 

Que el referèndum no es farà

molts ho tenim ben clar

que és moment de pressionar?

d’això no cal dubtar!

 

L’Estat ranquejant està

dominat per l’ “omertà”

i el terra ha de llepar

per a la UE agradar

 

Però cal no igualar

fantasia amb realitat

és molt bo saber ballar

mirant sempre de costat

 

Ara juguem fent el viu

sense límit participatiu

una inundació es descriu

per l’aigua que porta el riu

 

Temps tenim per endavant

per poder anar ballant

vigilem que tot jugant

no ens anem mossegant

 

Estampa:

Sofisma del no topall

(Sofisma inventat pel Consell d’Europa

que, per altra banda, considera que

sense benedicció de l’Estat no hi pot

haver referèndum)

Salut

Ball estampa 134.015.jpg

B )

Mossos

 

Molts ja varen predir

el què es veia a venir

els tancs no faran sortir

els mossos faran servir

 

Rajoy, la llei s’inventà

per les urnes aturar

Pedro Sánchez ho secundà

i visca l’ “omertà”!

 

Tot passant per l’engonal

i ampliant el percal

posaren el nom banal:

“Seguridad Nacional”

 

Als mossos manaran

des de Madrid estant:

“les urnes traureu

o no cobrareu”

 

Un dilema se’ls hi espera

amb calvari de primera

menjar calent, que alleugera

o hivernar-se a la nevera

 

Estampa:

El contuberni de Rajoy

Salut

MOSSOS estampa 133.014.jpg

B )

Somni d’una nit d’estiu

Una lleugera brisa atenua la calor que des de principis de juny em persegueix vagi on vagi. Quan treballava, les hores de feina estaven condicionades com cal. No passava tanta estona a casa. No em calia fugir a la recerca d’un lloc més fresquet on poder passar una estona a l’oblit d’aquest infern estival. Sort que prefereixo la calor al fred!

El món dóna moltes voltes. Les circumstàncies personals i laborals d’un també. En un giravolt d’aquest circuit vaig tenir un accident del qual encara em recupero. Un indigne “pilot”, comandament intermedi de tres al quart, va propiciar el meu acomiadament d’un lloc de treball en el qual feia més de dues dècades que respirava. Per fer-ho més patètic encara, ara aquest babau ja ha marxat a una altra empresa. Però a mi ja m’ha fet saltar del món laboral amb els meus cinquanta-quatre anyets.

La vida a l’atur no és fàcil. La vida mai és fàcil si hi ha escassetat de recursos. A veure si ens entenem. Si en tingués, de recursos, podria dedicar-me tranquil·lament a qualsevol ocupació creativa o lúdica sense cap enyorança cap al món laboral. Més aviat em sembla una esclavitud que no allò de què et dignifica. Però més esclau, indigne i limitant és la manca de liquiditat.
Sentint que cada dia és més a prop l’abisme de l’escassetat més extrema sóc incapaç d’abstreure’m amb ocupacions creatives o lúdiques.

En un somni d’estiu he trobat una feina temporal a través d’una ETT que gairebé ni em cobreix les despeses ordinàries. Tot i així sóc feliç de la meva explotació en termes marxistes. Sóc feliç d’haver de fitxar a les 06:55 amb la roba de feina posada al rellotge més proper al meu lloc de treball.

Ho prefereixo, tanmateix, a llevar-me força més tard sense cap presa. Amb masses sense subjectius que empresonen el meu cor. Per més tard o més d’hora començar a cercar per Infojobs o d’altres entre milers d’ofertes.
Sense un perfil atractiu i cinquanta-quatre anys a l’esquena regirant pel mercat. Un mercat molt dur. Moltes condicions  per molt poc a canvi.

Qui m’havia de dir  en el passat que quan d’aquí a uns dies celebri els cinquanta-cinc anys consideraré un regal del destí que m’agafi eventualment tenint feina.
Eventualment, simbòlicament, immers en un possible retorn a la normalitat.
Mentre estenc la roba miro cofoi com els falciots mig volen, mig planegen.
Ja no sé si he estat deprimit o ho estic ara. Però sóc feliç en el meu somni d’estiu.

B )