Ens pensem que fem
allò que volem
l’ADN sorprès
diu: “mira que ets espès!”
“Només faràs
allò que et deixi fer
de mi dependràs
quan més tu pensis ser”
“Comences a desbarrar
quan només vols pensar
pretenent desguitarrar
la cançó que cal dansar”
“Quan molt desordre hi ha
i ja no puc calcular
un xic et deixo triar
el camí que vols anar”
A palpentes caminem
tantejant cap on anem
els límits mai no sabem
del fet nou que emprenem
Estampa:
No tot el que sembla, és
Salut
catalunya depenent / oriol23.cat 