Primer de setembre.
La roda va normalitzant la seva inèrcia. La majoria que en tenia ja ha fet les vacances. A bona hora arriba el laude del Prat. Malgrat tot augmenten de nou la venda de cotxes i de pisos. Encara queda classe mitjana. Classe alta no cal dir-ho.
Els pobres veuen com es tornen a omplir els carrers de la ciutat. Joves brillants de sol recorden que la fi de l’excepcionalitat arriba a mitjans de mes. Quan arribi l’escola o l’institut.
Dies de recances, salutacions i esperances. Les teles i les ràdios presenten nova temporada mentre es vanaglorien de l’audiència que han assolit aquest estiu. Tot va tornant a les rutines quotidianes. Els quioscos s’omplen de petits nous propòsits. Lo de deixar de fumar ja ens ho proposarem per cap d’any.
El món segueix girant molt de pressa o tant a poc a poc com abans. Alguns ens han deixat i altres han arribat. Petites o grans misèries ens tornen a ocupar l’olla i d’altres ja han passat.
La conversa d’ascensor continua essent la calor que ha fet. La del cafè lo fotut que està el Barça. La del mig del carrer allò de lo guapa que estàs o allò que mentre ho puguem explicar…
catalunya depenent / oriol23.cat 