Quan una torna a la qüotidanitat de la ciutat recorda amb melangia detalls del lloc on va passar un dies de vacances. En aquest cas a la Cerdanya, en una caseta a prop de Puigcerdà.
Rera al pont que es veu al final hi havia la casa on m’estava.
Que maco
Aquesta senyal de trafic ja no vaig saber desxifrar que collons volia dir.
Ni les relletes groga i vermella
Ni les blanques i vermelles.
En allà fins els pijos son indepes.
No amaguen la mort. L’ integren en l’estètica del paisatge.
I Tenen uns gossos molt grans.
Però alguns porten uns SUV o 4X4 amb unes rodes molt grosses, de unes marques molt rares, i més lletjos que el cagar.
Els propietaris dels gossos son uns porcs incivics.
El mig del nuclis urbans estan presidits per un parallamps.
L’art escultoric té poca gràcia i el repeteixen per tot arreu…
I les escultures són una mica massa hippies
Les fonts públiques són molt maques, grans i llargues però em sembla que molt poc ecològiques. Deuen malgastar molta aigua.
Els de parcs i jardins deuen tenir un pressupost de l’hòstia.
Posen floretes per tot arreu.
En canvi de paperera no en trobes ni una.
Total, que sí, que oh que maco. Però per no tenir no tenen ni fum a l’aire per poder respirar.
Catalunya depenent 