Salut !

Un propòsit es comença un dia però cal continuar-lo, m’han dit que vint-i-un dies, perquè comenci a ser un hàbit.
Jo sóc escèptic sobre aquest particular però alguna cosa havia de fer.

Avui he aconseguit vestir-me de ciclista i baixar la bici al carrer. Sorprès que la gent no m’aplaudia al meu pas heroic cap al meu destí m’he posat els auriculars per a seguir administrant-me la dosi que si DUI que si 155, avui amanit per la invasió de banderes espanyoles a la ciutat.
Mentre iniciava el meu camí pensava quan fàcil és engolir-ho tot i que bo que està.
I quan feixuc es anar pedalant i recuperar una mica la forma.
Que bons els aliments desaconsellats i que avorrides les verdures.
Com molesten aquests quilos de la panxa que ja topen amb les cames.
Que monòton que és pedalar.
I que una flor no fa estiu però per caminar es comença amb un primer pas.

Avui, ni la mandra ni una roda punxada han pogut amb el meu propòsit d’arribar-me fins a la platja.

He fet el cim!

 
I per dinar una amanida de pollastre,

Quelcom tan simple ha fet que m’estimi més i veure altres esdeveniments amb menys transcendència i bon humor.

Segons alguns ja tan sols em queden vint dies per aconseguir un bon hàbit.
A veure demà com m’entabano a mi mateix…

                                                                                              B)