Avui República suspesa

Sant tornem-hi. Preparats per pedalar. Avui tinc ressaca. Ahir vaig anar amb el meu fill a l’arc del Triomf. Tot plegat una mica decebedor. Tantes expectatives i tants nervis.
Afortunadament cap problema amb les forces d’ocupació. El format va ser com anar a veure TV3 al carrer. Esperar el retard era més emocionant que assegut al sofà però també més incomodo.
Quan per fi es va sentir la paraula República va haver-hi un moment eufòricament màgic. Suposo que magnificat pels aplaudiments dels altaveus de la pantalla, un tremolor vibrant em recorria per tot els cos. Encara estava en aquesta subtil oscil·lació interna que ja va sonar la paraula suspensió.

Oooooohhh. La rauxa i el seny condensats en una frase concatenada en l’altre. La resta del discurs, entre paraules de diàleg, negociació i mediació va ser per anar engolint la realitat que caldrà continuar regurgitant. El soroll dels helicòpters de la poli pel cel recordaven que el 155 restava en les circumval·lacions de la nostra ment.
Quan va acabar el discurs i li tocava parlar a la Arrimades ens vàrem apuntar a una petita diàspora. Ja havíem patit prou per llavors sentir un sermonet de monja després d’haver saltat fora d’hores a la piscina.
Ja érem una República suspesa. Ja podíem anar a sopar.

Avui el Facebook em diu que no podré enviar més missatges a grups fins al 18 d’octubre. Però que volen aquesta gent!!! Que m’apliquen el155!!! Que faré jo ara que estic adquirit el meu hàbit d’agafar la bicicleta i després fotre el rotllo per internet. I la meva llibertat d’expressió? Els tipus em diuen que perquè Facebook segueixi sent un lloc segur a vegades bloquegen alguns continguts i accions. Que si creus que han comès un error que els hi diguis, et donen un espai i que gràcies.
Si cliques més avall, ja t’aclareixen que no poden anul·lar el bloqueig per cap raó. I si els hi envies les teves raons per les quals creus que han comès l’error t’acaben donant les gràcies per aportar informació sobre aquesta experiència. T’haurien de deixar un altre espai per a agrair que et donin pel cul, per la seva censura i perquè en canvi et donin la possibilitat de parlar de la ingrata experiència.
Amb tot això se’m va fent tard per agafar la bicicleta abans de dinar.
Al mòbil m’arriba uns avis de Vodafone que ja tinc disponible mi factura electrònica de este mes.
Però que diuen aquest altres cabrons! Des de l’agost que tinc la fibra de Jazztel perquè el meu fill jugi a la play sense que em vingui amb rotllos de que el wifi no va bé.
També em miula la gata per recordar-me que avui encara no li he posa’t el seu jalar.
Moment de crisi. República suspesa i sense poder enviar als grups de Facebook. Deu meu.

Està arribant l’hora de dinar. Tanta independència, tanta bicicleta i tanta punyeta s’està notant a la nevera. Aquí qui collons va a comprar!!
Resultat:

Avui lo de la bici serà a la tarda o no serà.
De moment estic molt inflamat.
Disposat a cremar-me a lo bonze per protestar davant el propòsit del Facebook d’impedir a un pobre aturat expressar-se. D’explicar la meva decisió de canviar d’hàbits al blog i difondreu pels grups de Facebook. No vull que m’emmudeixin i em deixin silent a casa meva amb la bici i el gat.
Llibertat d’expressió per un puto aturat que reflexiona mentre va en bici. Poble català, posat a caminar. Solidaritat contra un intent de censura d’un ciutadà normal del carrer. Les xarxes seran sempre nostres.
Corre. Passa-ho. Difoneu. Trenca’t la cara si cal contra les forces d’ocupació. De passada DUI sí , 155 no. Gràcies.