Ahir al vespre, mentre m’anava enfonsant en el sofà, vaig pensar que em feien mal les cames malgrat ja feia dos dies que no anava en bici. Que potser la solució era tornar-hi a anar. Ja m’havia motivat per l’endemà. Faltava veure que passaria al matí.
Avui, per evitar tota la gent dels festius en el camí cap a la platja he agafat camí riu amunt. Als auriculars música, res de tertúlies, avui desintoxicació total.
He fet fotos a floretes, riu i cabretes. Pot ser un bon símptoma fer un post sense cap foto d’estelades.
De totes maneres, en el meu govern intern he tingut una discussió entre el meu moderat Santi Vila que ha defensat anar en bici en dies alterns i amb més mesura i la més radical Anna Gabriel que ha defensat que el meu propòsit primigeni era fer vint-i-un dies de canvi d’hàbit i ara ja estava aburgesant-me. Ha guanyat l’ala moderada. Val més seguir a poc a poc i anar fent i adaptant-nos a les circumstàncies. L’oposició interna en forma d’Arrimades ha intervingut per fer sang amb lo de què segueixo sense Facebook fins dimecres. S’ha votat i els dits, exercint de Forcadell, han acabat la sessió apujant la música.
Ha estat un plaer recórrer antics camins de sorra al ritme de cançons que decoraven els pensaments. He parat diverses vegades pes diferents motius i he estat pedalant dues hores ben bones que al final m’han costat i tot. La sensació després de la dutxa no ha tingut preu.
El Pau es posava a jugar a la play quan he marxat i ficat hi estava a la meva tornada. Per dinar tocava el que solem fer els dissabtes. Podíem haver variat i menjar gambes però ja van caure a l’hora de sopar. En resum, el spaghetti de sempre.
Després hem vist una peli a la tele. Seguim tenint un dissabte molt tranquil. Mola.
B )
En capítols anteriors :
Avui el orgullo de ser español por cojones
B )
Catalunya depenent 