Hi ha coses que no les triem.
No triem els nostres pares ni la nostra família. No triem tota la informació genètica que contenen cada un dels nuclis de les nostres cèl·lules.
Com tampoc triem el moment cronològic en què apareixem en el món i els coetanis amb qui compartirem l’existència.
Tampoc triem el grup sociocultural i polític del nostre entorn. Tota la cultura, llengua i identitat que hi porti associada. No triem el que segons alguns és la nostra abducció i adoctrinament.
Ni triem ser perdedors en apostes per línies monàrquiques. O perdedors en diverses guerres. Ni abduccions i adoctrinaments dels qui ens han fet seus pel dret de conquesta.
Fa poc ens va tocar viure el tardofranquisme, la lànguida mort del dictador, la por al soroll dins dels quarters i el pacte a una transició tutelada. Ell va morir. Però no el seu règim que es va disfressar de la nit al dia en demòcrata i vàrem pactar una constitució per sortir del pas. Així ens va.
En altres moments de la història ens hauria tocat viure amb una ciutadella amb els canons apuntant cap a la nostra ciutat o qualsevol altra bestiesa. De fet, segons el general Espartero ja ens deu anar tocant un bombardeig d’aquells de cada cinquanta anys.
En la nostra abducció al llarg de l’adolescència, maduresa i senectut elaborem que em d’assumir que en els nostres jocs d’infància ens va tocar el bàndol dels indis vers el Sèptim de Cavalleria. Ens va tocar pringar i no hi ha raons que valguin. A pillar catxo.
Ens a tocat tenir fills que com nosaltres creixeran adoctrinats i abduïts per la idea de pertànyer a un poble lliure que un dia deixarà de ser sotmès per un altre que no el vol entendre ni respectar.
La nostra ànima es revifa en la seva esperança, il·lusió i en la seva resiliència.
Ara ens a tocat viure un moment molt especial. Ens em declarat, si més no de boquilla, en república independent.
I, no podia ser d’una altra manera, ens a tocat sofrir tota la repressió de l’estat que ens té sotmesos. Afortunadament ja no vivim en un franquisme explícit. Ara ens a tocat viure en una democràcia i en un estat de dret formal.
Formalment vivim en una divisió de poders i en l’aplicació proporcionada de les lleis. Però amb subtil, o no tant, clandestinitat patim una brutal guerra bruta. On monarques, poders econòmics, polítics i judicials s’alien per destruir els nostres somnis i anhels .
Estiren les interpretacions de les lleis, menteixen burdament en els mitjans de comunicació. Fan tot el que poden. Amb tota una premsa, radio i canals de televisió formant part del seu exèrcit repressor. Els tancs guardats als quarters perquè Europa al·lucinaria massa. Però fins i tot omplen vaixells-hotel per si cal emmudir-nos a garrotades.
Detenen i empresonen vilment els nostres representants socials i polítics perquè son els seus delinqüents enemics. Ningú no pot qüestionar els seu dret de conquesta. Ens apliquen un soterrat estat d’excepció en connivència amb els estats veïns que fan els ulls grossos mentre no acabin esquitxant massa sang.
Ens encotillen tant com poden dissimulant amb unes democràtiques eleccions imposades per la seva divina gràcia constitucional.
Els esdeveniments es succeeixen molt acceleradament. Coses que ahir creiem impensables avui ja ens les fan tragar com a ànecs de foiegras. Ja no sabem fins on arribaran ni quina d’altre ens tenen preparada.
Vivim formalment en una democràcia i en un estat de dret. Però informal i dissimuladament vivim un sometimiento o muerte.
S’acarnissen venjatius davant la seva pretesa ofensa. Amb l’enemic no s’ha de negociar. Cal aixafar-nos com a putos insectes.
Nosaltres sobrevivim amb una creu que ens anem passant de pares a fills en la fe en la llibertat. Com si una part de les nostres creences s’agüessin de mantenir sota una repressió i clandestinitat gairebé immutable.
Com si estigués escrit en cada nucli de cada cèl·lula del nostre ésser que ser català mai serà un gran “chollo”.
B )
Catalunya depenent 