De la pluralitat a les tertúlies als dos bàndols

No em llegirà ni Déu però mola ser una mica addicte a la informació per veure coses com aquesta. En la sempre estèril discussió de la imparcialitat dels mitjans de comunicació, últimament, he observat una dada estadísticament significativa.
De les tertúlies de TV3, Rac1 i altres han sorgit figures importants en l’ala espanyolista del tema. Casos com ara el de Joan Carles Girauta ascendit a la ma esquerra del Ribera. La Andrea Levy i la Esperanza Garcia Gonzalez en el segon i quart lloc de les llistes del PP a Barcelona del 27-S. I ara la recent incorporació de Nacho Martín Blanco en la candidatura de l’Arrimades en les eleccions vinents.

Són quatre exemples destacats, entre d’altres, de com fer carrera política en les tertúlies catalanes defensant l’opció antiindepe o més espanyolista.

Et fas un nom i després saltes a les files del PP o Ciutadans. Com que van mancats de quadres rellevants mediàtica i discursivament et posen en un bon lloc a les seves llistes.
Jo els hi demano a ells, o a qui sigui, que m’aportin dades significativament importants de personatges de tertúlies espanyoles que defensant postulats indepes o catalanes hagin saltat a la política.
Cap. Perquè no n’hi ha cap en plantilla.
Si en posen alguna vegada. Contades ocasions, és un polític, la incombustible Pilar Rahola i poca cosa més.
Els quatre individus esmentats solen fer servir en el discurs dades que recolzen les seves hipòtesis.

A veure qui d’ells és el maco que em rebat aquest discurs d’una forma intel·ligent, plausible i estadísticament significativa.

En la meva situació d’aturat em proposo com a successor del Nacho.

Participaré en les tertúlies de la corpo i altres mitjans catalans amb un tap posat al cul per raonar com un espanyolista assenyat i representant d’aquesta franja.
Després, aconseguiré resoldre els meus problemes de subsistència bàsica saltant a la política. No cal ser una llumenera per superar la mitjana de mediocritat de les files d’aquests partits a Catalunya. Tan sols em cal convèncer a mi mateix dels postulats contraris als que ara sento sense morir deshidratat en una permanent diarrea i vòmit.