Novament era puto dilluns.
Un cop més el seu cos sacsejat dins del metro compartint l’espai amb altres obrers endormiscats.
La mirada cap als peus per no creuar-se amb la del davant.
Tots mirant el mòbil com zombis abduïts.
El Barça havia empatat amb el València.
La política en precampanya era plena de travetes com de costum.
El son barrejava els pensaments mentre anava retornant a la puta rutina.
Aviat es trobaria amb el seu segon cafè amb llet.
Catalunya depenent 