Parodiant a Joan Maragall
devot i ateu a la vegada
aquí va aquest meu gargall
a la Constitució Consagrada:
NIT DE LA PURÍSSIMA
“Quin cel més negre aquesta nit Quin cel més blau aquesta nit
sembla talment fet de granit sembla que es vegi l’infinit
d’un granit ple de gels L’infinit sense vels
que posen de punta tots els pèls més enllà de la lluna i dels estels…
El granit i els gels esclafen ben clar La lluna i els estels brillen tan clar
a molta gent que encara aguanta en el blau infinit de la nit santa
que ja no s’espanta que l’ànima s’encanta
esperar … enllà…
Aquesta nit és bé una nit de ruïna Aquesta nit és bé una nit divina
la Constitució, del cel la Puríssima, del cel
va baixant colpint a tothom que opina va baixant per aqueix blau que ella il·lumina
volent arrancar tot gran anhel deixant més resplandors en cada estel
A la nit de desembre ella davalla Per la nit de desembre ella davalla
i l’aire s’enerva, i el món calla: i l’aire s’atempera i el món calla:
davalla maliciosa … davalla silenciosa…
Ai!, quina nit més negra i espantosa!” Ai!, quina nit més clara i més formosa!
Joan Maragall – 1897
Estampa:
Meteorit baixant en negra nit
Salut
Catalunya depenent 