Avui pel dinar de Nadal he anat fora de BCN. He estat en un lloc molt maco del Plà de L’Estany.
El mobil que tinc ara no té una gran càmera. Però aquesta fotografia vol ser un comiat a la tardor.
Per parar de menjar torrons i altres dolços perque estic a res de ser diabètic he sortit a caminar. Mentre pasejava mirava cases. Ni ha de molt xules. M’imaginava tenit una segona residència. La imaginació és força barata. Més que no les cases que per no tenir no en tinc ni una de primera residència.
Per uns moments he estat l’amo d’aquesta casa.
Els gossos, amb un pèl preciós, amb miraven amb silenci. No se si percebien que per un moment jo era el seu amo . O, tal vegada, no em veien com cap perill potencial digne de ser bordat. Feien un respecte elegant.
Els hi he dit que els hi anava a comprar uns entrecots per celebrar que avui és Nadal. Que en un moment tornava.
Ara m’imagino que els gossos ja han sopat.
Jo estic en l’ habitació on dormim avui amb un cuarto de bany de guais. I hi ha una banyera molt xula. A la meva casa real no n’hi tinc. Us hauré de deixar que l’aigua em reclama.
Bon Nadal