La roda gira i gira. No para mai. En els nostres rituals socials celebrem un abans i un després. Però ho fem simplement com un de tants ritus ancestrals. El camí d’aquesta roda transcorre per l’infància, l’adolescència, la maduresa i la senectut. I si és així, serà perquè el neumàtic particular d’un, d’un individuo concret, no ha sofert cap col·lapse, ha estat afortunat. De no ser així la roda comú hauria continuat girant igualment.
El món és un joc de rodes. Des de més personals a més globals. Circumferències concèntriques que ens defineixen, ens limiten, ens fan com som en les nostres múltiples realitats.
Avui, a punt d’acabar la litúrgia d’aquest hivern, tan sols ens queda la nit de reis. Una ocasió més per il·lusionar-se si ets novell o de rememorar i reviscolar temps passats si no n’ets tant.
Després la roda tornarà a girar en la seva quotidiana rutina. Girarem les hores, els dies o els mesos amb més pena o més glòria depenent bàsicament de la nostra actitud i la nostra circumstància. Dins de tot el moviment tenim un petit marge per regir la nostra roda emocional i vital.
En la nostra finitud i limitació però, tan sols ens queda desitjar-nos renovadament salut emocional, orgànica en tots els seus nivells i molta sort.
catalunya depenent / oriol23.cat 