I, de regal, una Pasqua Militar

Avui porto tot el dia que, o sóc al llit, o al sofà.   No em trobo bé.
Quan em pensava que ja estava algo millor he decidit encendre la tele una estona.

Tal com obro va i m’ensenyen al Felipe VI felicitant el seu pare en el seu 80 aniversari pel seu exemple de lleialtat a Espanya i pel compromís amb la democràcia.
Entenc que ja li diu per separat una cosa de l’altra perquè la lleialtat del Juan Carlos amb Espanya ve de molt abans de la democràcia.

De quan va jurar la bandera de la gallina, va passar pels tres exèrcits i tot el rotllo fins que el Franco li va traspassar el todo atado y bien atado.
En canvi , lo de su compromiso con la democracia deu venir pel paperet que ha fet després. Entre d’altres,  inclòs el del 23-F, és clar.  On tampoc no sabrem mai del tot fins a quin punt el nostre homenatjat estava  en el ajo. Si molt o del tot vaja..

Pel seu  cumple va i i regalen presidir el dia de la Pasqua Militar.
Que tendre.
I el somriure còmplice entre pare i fill,  commovedor.

Felipe VI també ens regala a tots nosaltres no tocar el tema de Catalunya en el seu discurs. De moment ja en va tenir prou amb el del 3 d’octubre. Quan va donar el tret de sortida al 155.

Ahir les floretes més boniques ens les dedicava la ministra Cospedal.

Va dir que no hi ha particularisme capaç de quebrar la unitat d’Espanya.
Òbviament ho deia per aquell president d’escala i els seus quatre veïns que ja s’estan posant una mica pesats.

Però total, quatre particulars i el perro del quinto.

Si llegeixes el paràgraf sencer, no té deixalla.

“En nuestro horizonte aparecen renovados  propósitos y nuevas metas en común. No hay particularismo capaz de quebrar nuestra vocación de emprenderlos unidos y de proyectar al futuro la continuidad histórica de España como  nación cohesionada, abierta, vertebrada y plural”.

“Particularmente” lo de nuevas metas en común i lo de emprenderlos unidos como nación  cohesionada, abierta vertebrada y plural sembla con  recochineo i  rintintin.

També elogia als militars per dedicar les seves vides a protegir l’esfera de la llibertat dels espanyols y  “la que marca la línea divisoria entre la democracia y la arbitrariedad” i reitera “el compromiso sin reservas de las Fuerzas Armadas con la unidad y el futuro de España”.

Resumint, que si aquests de l’escala de veïns es pensen que poden fer el que vulguin amb les obres del pati interior  s’estan equivocant arbitràriament i que hi ha un comprimís sense reserves, per la seva part, de callar-los a canonades si arribés a fer falta.

A Barna, entre tant, a la celebració de la mateixa efemèride a la Capitania General de Barcelona. El inspector general del Exercit  Fernando Aznar Ladrón de Guevara (Tiene miga lo dels cognoms) expresa la seva confiança en què es respecti la legalitat i manifesta el seu desig de què es recuperin la concòrdia i la cohesió social.

Jo no sé per què no va acabar el discurs ajuntant els dits en plan meditació transcendental i no es van posar tots a fer oooooooooommmmmm a la vegada a veure si el respeto, la concordia i la cohesió queia, por la divina gràcia de Dios i de las Españas, de dalt del cel.
Potser fent ells aquesta aportació tot seria més fàcil.

Jo , com  què estic malalt, he pensat que igual m’estava pujant la febre i que per això ho trobava tot tan cínic i tan grotesc.

Per si de cas, he acabat consultant al Google per veure en què consistia el delito d’odio.
M’he pogut tranquil·litzar.
De moment no m’arresten. Una altra cosa serà quan també instaurin el delito de fàstic.
Llavors sí que em tindran ben pillat.

Quin fàstic!!!!