Avui va de gatets

Crec que avui que faré un post típicament i tòpicament de Facebook. Amb fotos de gatets a tope.
Com alguns ja saben visc a Kornellà. I és així perquè en aquest municipi i té una casa la mare del meu fill. Quan ens vàrem divorciar, em vaig quedar a viure a prop de la seva casa per poder compartir el fill en comú.
Del meu divorci per anar per feina i resumit em va quedar, a més de meu fill, un cotxe i una gata.

La Bruna és del que en diuen del tipus Carey. És a dir una gata de tres colors amb una distribució única. No ni hi ha dos d’iguals. Però totes són hipersemblants amb el color del pèl i dels ulls.
Hi ha un fet molt curiós amb els colors dels gats. Però primer explico l’història de la Bruna.
La Bruna és filla d’una camada d’una mare molt xula.

A nosaltres ens va tocar la Bruna perquè la gent prefereix altres colors de gat abans que els Carey. Vàrem tenir a casa un parell de dies un germà de la Bruna i al que vàrem anomenar Joan.

El Joan se’l va quedar qui triava abans que nosaltres. Però no va tenir sort a la vida. Lo de sempre, a vegades la vida és molt puta. El Joan va morir atropellat pel seu amo quan aquest aparcava el cotxe al jardí de casa. : (

La Bruna es va quedar a casa nostra i va anar creixent. Després d’una adolescència la mar de normal i de la preceptiva operació d’esterilització va anar volent conèixer món.

Vivíem en una caseta del nucli antic de Kornellà. Va anar aprenent a escapar-se per anar a la zona d’un pàrquing molt gran que teníem just al davant. També va començar a tenir algunes visites de gats en el nostre trosset de pati. Però nosaltres els marcàvem el territori foragitant-los a crits o ruixant-los amb la mànega.
Ella va seguir creixent i a cops desapareixia un parell de dies. O quan tornava portava alguna esgarrapada signe inequívoc d’haver tingut alguna baralla a la porta de la discoteca dels gats.

Després va passar un moment difícil quan la meva ex i jo ens vàrem separar. Em van substituir per un gos negre molt maco tipus Scotex. Mai es van portar bé. Al final qui no es va adaptar, perquè era un salvatge, va ser el Thor. I ell i el seu martell màgic van anar a parar a casa d’uns pijos d’esplugues que tenien un jardí molt gran amb gespa i piscina i un altre Thor però blanc.
La Bruna va tornar a la normalitat de les seves festes nocturnes i al seu descans tranquil i amb pinso a la llar del meu fill.
Però al cap d’un temps va tornar a pillar catxo. Van tornar a decidir tenir un altre gos, ara més petit. Vàrem anar a cercar-lo a una protectora de Vilafranca. Però abans que arribes l’Otto a casa seva, la Bruna va haver d’assumir la decisió del seu trasllat al meu pis. De cop i volta la Bruna es va quedar sense la seva llar on havia crescut i sense la discoteca del pàrquing.
Però visc a un àtic i ella a poc a poc va aprendre a saltar per totes les terrasses del voltant.
De mica en mica, es va convertir en una gata solitària que prenia al sol per on més li donava la gana. Era la reina de tots aquells terrats, de tot aquell territori, que no compartia amb cap altre animal.
Però no s’havien acabat les limitacions a la reina Bruna.

 

En el seu viure al seu rotllo menjant a casa i després fent excursions va agafar un mal costum. Un veí havia tingut una criatura. I el tio va decidir condicionar els seus quatre metres quadrats de la partició del terrat de la seva finca. Va forrar el terra amb gespa artificial. La Bruna, que fins llavors feia les seves necessitats a testos o a on més li semblava, es veu que va decidir fer-ho en aquell pulcre prat verd.
Pobreta ella no sabia el que això li acabaria comportant. Òbviament el veí va fer indagacions. I va acabar trobant a l’amo responsable d’aquells regalets que li apareixien a la seva gespa immaculada.
Vàrem intentar barrar-li el pas. Però ella com a bon felí, el primer dia no passava però es quedava davant de la barrera com pensant . Al cap d’uns dies ja havia trobat la manera de tornar al seu lavabo de princesa.

Li vaig posar quatre metres quadrats de gespa a la meva terrassa, dos dies. Li vaig posar barreres fetes amb fustes a la barana de la meva terrassa. Una setmana.
La situació es va anar fent insostenible perquè estàvem passant un moment difícil amb la salut de la mare del Pau. Tan sols faltaven el WhatsApp de l’amo del jardinet amb fotos dels presents de la Bruna.
Vaig haver de contractar un instal·lador de mampares d’alumini i gastar-me la pasta perquè la Bruna no pogués marxar del meu pati.

 

Ara els seus dominis són el meu pis i el meu pati al qual accedeix per la seva gatera. El seu lavabo de princesa és el de sempre o, com a molt, algun test de les meves plantes.
La seva vida s’ha fet molt tranquil·la. A diferència d’abans que era molt més esquerpa, ara ve a fer run run al meu costat quan miro la tele. Dorm molt. M’acompanya quan jo vaig al llit. Quan em llevo a mitjanit per obligacions prostàtiques sempre està a l’aguait i em ve a veure. No sé quin tipus de festa s’organitza a la nit però quasi sempre me la trobo desperta.
S’ha tornat molt afectuosa i ja sembla que ens parlem quan vol que li posi menjar. Últimament, arbitràriament, sense una cadència fixe, li poso un llauna de pescado del oceano i la tia sembla entrar en èxtasi.
S’ha tornat un gat casolà que quasi sempre em saluda quan arribo d’estar molt temps fora.
Jo no sé com porten els gats lo de la memòria. No sé si recorda les festes a la discoteca del pàrquing. O els seus dominis als terrats. O el seu lavabo de princesa. No sembla pas que s’enyori. Potser sí que si dorm tant és perquè igual s’avorreix una mica. Parlem de les coses del menjar però més enllà és força introvertida.

Abans d’acabar, lo del color dels gats. Resulta que el color del pèl és una característica lligada al sexe, és a dir, directament relacionat als cromosomes sexuals. Com amb tots els mamífers les famelles tenen dos cromosomes X i els mascles un X i un Y.
Sense avorrir-vos en més detalls que podeu aprofundir molt fàcilment al Google, això fa que les gates puguin tenir tres colors mentre que els mascles tan sols dos. D’aquí ve lo de buscar-li tres peus al gat. Que en realitat és buscar-li tres pèls al gat.

Un gat no pot tenir tres colors de pèl diferent, la gata sí. Això fa que a vegades és molt fàcil veure gates pel carrer que segur que són gates.
Si ens posem rigorosos, pots arribar a veure tres pèls a un gat. Però són uns que pateixen una aberració cromosòmica que els fa tenir un cromosoma de més i també ser estèrils. Vaja, si veus un gat de tres colors, no ho dubtis, és una gata.