Enyoro l’estiu

És al·lucinant el que una simple fotografia et pot fer evocar. En veure-la, un munt d’emocions, sensacions i records m’han clavat a la cadira.
Hem sorprèn que en una simple imatge hi pugui tenir tantes associacions vinculades.
Revisc aquell moment. Recordo el meu estat d’ànim. Les coses que tenia al cap. Les esperances i pulsions que m’ocupaven.
Puc recordar el moment que vivíem també socialment. La conjuntura d’aquell moment en l’etern procés.
Em flipa que pugui bategar tants sentiments i sensacions al voltant de la distribució d’uns quants píxels.
I que el record d’aquella platja, del mar, de la bici, em pugui fer enyorar tant l’estiu.