GOVERN. Però si sortim de l’estricte terreny de joc de les sigles, ens adonarem que el seny i la rauxa -per dir-ho de forma menys tòpica, el Govern i l’agitació- no són estratègies excloents. Formar un Govern efectiu, no ens enganyem, no significa encara “fer República”, sinó administrar sota tutela una autonomia disminuïda. Però és millor això que no continuar sota l’arbitrari imperi del 155. Malgrat les limitacions, hi ha molt a fer i molt a reparar, molt a protegir i molt a denunciar. L’escola catalana, per exemple, ¿estarà pitjor o millor, amb el nomenament d’un conseller d’Ensenyament que representi l’actual majoria parlamentària? Hi ha d’haver un Govern que no serà de la República, però serà republicà; un Govern que es personi davant dels administrats, que intenti fer coses, que denunciï les que no li deixen fer. Que dialogui, que busqui acords. I que recordi davant de tothom, només amb la seva existència, que a Catalunya hi ha una majoria i un Govern sobiranistes. El Govern també pot ser agitació. Potser més que l’absència de Govern.
AGITACIÓ. I mentrestant, hi ha dos fronts de lluita que no depenen del Parlament. El primer, importantíssim, l’àmbit municipal. D’aquí un any, una victòria independentista a Barcelona i en altres ciutats importants (que és perfectament possible) pot suposar un punt d’inflexió i iniciar una feina coordinada per fer polítiques visibles i reals que mostrin a la ciutadania fins a quin punt una República pot ser motor de canvi fins i tot sense estar proclamada. I el segon àmbit és el de la lluita cívica per la dignitat i contra la repressió. L’article que va publicar ahir David Fernàndez en aquest diari ens indica perfectament la ruta. A Catalunya hi ha molts independentistes, però encara hi ha més bona gent que no pot tolerar ni un minut més la deriva antidemocràtica espanyola i l’acarnissament inquisitorial de la justícia (que s’ha aguditzat com a càstig pel resultat del 21-D).
Que cadascú triï el lloc on pot ser més útil, i a treballar.
Article escapçat de Toni Soler avui al diari Ara
Article de David Fernandez al Ara
catalunya depenent / oriol23.cat 