Sóc aficionat a la política.
Segueixo la política com els que segueixen el Barça, la lliga, la lectura o al gos que passejen.
Envelleixo veient com van passant personatges polítics en múltiples càrrecs. N’he vist passar uns quants.
La vida política catalana fa temps que és un gran culebrón amb èpica, drama i tragèdia.
Seguir i viure la política avui i aquí és tot una vivència. Acabes fent teus personatges i posicions que t’agraden.
I per fi tenim una notícia bonica. Dins del drama tràgic de gent engarjolada. Gent injustament privada de llibertat, de president exiliat i judicialització màxima de la política. Girs autoritaris, pudor de ment de besuc poc fresc.
Doncs una flor que no fa estiu. Però flor. Apareix l’antimontilla. Dins de la col·lecció d’elefants d’exdirigents polítics apareix una estrella discordant.
Dona, jove, lliure, compromesa. No se’n va al senat del Montilla. Viurà a Europa, parla francès, explica, treballa i continua lluitant.
Mola començar a tenir elefants exdirigents d’una altra estirp. I lliures, evocadorement lliures. Sentint la seva presencia o absència en llibertat, llum i color.
Quan algú ha estat fidel transmissor d’unes idees en què creu fermament i pot fer amb traça el “pas al costat” que públicament havia de fer un cop acabada la legislatura. Pot emprendre molts camins.
La Gabriel ja se’ns havia acabat pels que mirem l’espectacle de la política. Però en el context actual és esperançador investir-la d’elefanta exdiputada. De Gabriel lliure per Europa gaudint de la vida.
Perquè vivim per gaudir de la vida.
No perquè ens empresonin, ens reprimeixin o ens sotmetin.
Catalunya depenent 