“…Si no hi ha delicte de rebel·lió, no hi ha cap justificació per a l’adopció de la mesura cautelar de la presó provisional. Ningú hauria d’haver passat ni un sol minut a la presó.

Encara que ni tan sols amb la instrucció per delicte de rebel·lió es podria haver impedit la presència del candidat Jordi Sànchez a la sessió d’investidura, aquesta decisió del jutge instructor es justifica encara menys quan el delicte de rebel·lió no existeix. Encara resulta més flagrant la vulneració del dret de sufragi passiu de Jordi Sànchez i del sufragi actiu de tots els ciutadans integrants del cos electoral (article 23). I la violació, per descomptat, de l’autonomia del Parlament.

Tota aquesta cadena de vulneració de drets fonamentals és la que destapa la decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein. La instrucció del jutge Pablo Llarena és d’una deformitat constitucional difícil de superar. La ignorància que exhibeix de principis essencials del dret constitucional espanyol (i alemany) és inqualificable.

La vulneració de drets fonamentals comporta no l’anul·labilitat sinó la nul·litat de tota la instrucció.”