Avui al diari llegeixo aquest article.
El sector turístic reclama més promoció de la ciutat
(La Vanguardia, 20.04.18)
“La indústria turística de Barcelona va demanar ahir al govern de l’alcaldessa Ada Colau que reforci la promoció de la ciutat, que enforteixi la marca Barcelona.”
“No estem en un bon moment –va dir Pau Guardans, de l’associació empresarial Barcelona Global–. Barcelona ha de potenciar la seva oferta cultural. La ciutat ha d’invertir molts més recursos en promoció per atreure estudiants, emprenedors, talent… Per sort, encara mantenim intactes els atributs que ens van convertir en una ciutat d’èxit. La solució depèn de nosaltres. Com va dir algú l’altre dia, només hi ha una cosa pitjor que tenir turistes, i és no tenir-ne”.
I una merda.
Pitjor que no tenir turistes, és no tenir habitants autòctons. I això perquè no puguin pagar els preus del lloguer d’aquesta ciutat d’èxit.
“Ja n’hi ha prou de gentrificació de l’àrea metropolitana per profit de guiris i empreses del sector o d’altres.”
Dic jo, fart de sentir sempre el mateix discurs.
Visc a Cornellà, i ni al Barri Centre.
Acabo de patir un augment de 250 euros al mes del meu lloguer d’una tacada. Un 55 % d’increment sobre el que pagava fins ara.
I “o pagues o te’n vas”. Més lluny encara de Barcelona, òbviament.
No cal que us digui que li contestaria jo a en Joan Gaspart o a qualsevol altre del sector turístic, immobiliari o especuladors diversos. A més d’alguna paraulota que no podria evitar, els diria que el que cal és invertir molts més recursos perquè la gent de l’àrea metropolitana pugui tenir un habitatge digne a un preu assequible. Aquesta hauria de ser la gran prioritat.
“Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible ( ABTS), va acusar la major part dels ponents d’haver anat a la sessió “a defensar la seva part”. “Nosaltres som molt crítics amb l’impacte del turisme a la ciutat. Aquest sector ha de reduir el seu pes en l’economia de la ciutat per impedir els monocultius. S’estan expulsant els veïns dels barris. Si el Peuat es revisés, s’hauria d’endurir”.
La descompressió de Barcelona
(Manel Llarosa Arquitecte i exregidor d’Urbanisme de Sabadell 15/04/2018 La Vanguardia)
Algun paràgraf de l’article.
“La capital està sotmesa a una compressió de densitat humana i de dotacions de capitalitat que esdevé un forat negre. Barcelona absorbeix tota referència de nova centralitat, concentra les inversions de l’Estat (tot i que disminuïdes, però a fora seu encara més) i per habitant supera clarament la mitjana catalana de les inversions acumulades de la Generalitat des de l’any 1980, un fet que sol ignorar-se.
Què hauria significat, en matèria d’augment del preu dels lloguers, la implantació de l’Agència Europea de Medicaments?
Aquest és el taló d’Aquil·les de la ciutat: més capitalitat significa expulsió popular.
Fa temps que aquesta lògica opera i ara ha arribat al debat polític. Fins i tot li pot costar el cap a l’alcaldessa.”
“L’escala mental de capitalitat de Barcelona continuen sent els 3 milions d’habitants, profundament ignorant dels 5 de la regió i dels 7 de l’escala regional catalana. Ja hi ha qui va diàriament de Barcelona a Figueres per treballar, però la nova dimensió catalana és ignorada. Seguim adormits en el somni olímpic, trenta anys després, sense cap nou imaginari de relació entre capital i país.”
“La relació entre capital i país pot ser reformulada en benefici d’un model que unificaria les dues realitats, Barcelona i Catalunya, per expressar dues escales d’una mateixa realitat: l’ull de l’huracà i el conjunt de la tempesta. I la galàxia de ciutats, la Catalunya-ciutats, se situaria lluny de la gasiveria i curtesa de mires de les dues darreres dècades, i això crearia un horitzó avui no formulat: la metròpoli de set milions.”
No dic res més perquè m’escalfo. Acabo traient foc i escuma per la boca al mateix temps.
Catalunya depenent 