Estem ben fotuts. Aquests de Ciudadanos no tenen vergonya.
No tenim un candidat mediàtic? Doncs l’importem de França. Que allà estigui caducat no importa. O millor encara, així realment s’ho pot plantejar i acceptar.
I que la campanya municipal giri sobre el conflicte nacionalista. En els fons no ens importa la ciutat. Ni els problemes de la gent que hi viu. Anem a pinyó per fer El Rivi president d’Espanya.
Ahir, en un altre article, em lamentava:
Ja n’hi ha prou de gentrificació de l’àrea metropolitana per profit de guiris i empreses del sector o d’altres.
Estic fart de sentir sempre el mateix discurs.
Ara ja ni visc a Barcelona, visc a Cornellà, i ni al Barri Centre.
Acabo de patir un augment de 250 euros al mes del meu lloguer d’una tacada. Un 55 % d’increment sobre el que pagava fins ara.
I “o pagues o te’n vas”. Més lluny encara de Barcelona, òbviament.
El perfil del possible candidat em dóna molta confiança de ser escoltat. De sentir defensats els meus interessos.
El seu discurs antisobiranista i populista ens demanarà el vot. Però els que vivim més o menys precàriament tenim garantit el seu suport. No et fot!
Fa dies que em faig auto teràpia per no enfadar-me amb la nostra realitat política. Avui pensava que si em compara-ho amb un habitant de Nicaragua, de Síria o d’infinitat d’altres llocs món, tampoc estem tan malament. Que he de ser positiu i acceptar la sort que m’ha tocat viure.
El problema el tinc quan em ratllo i començo a veure toreros.
M’hauré d’esforçar més.
Catalunya depenent 