Pedro Sánchez presenta l’independentisme com una amenaça per a Europa davant els socialdemòcrates alemanys
Assegura que el “secessionisme” ha respost sempre amb “silenci” davant les crides al diàleg del PSOE
“El líder del PSOE, Pedro Sánchez, s’ha desplaçat aquest diumenge fins a Alemanya per assistir al congrés del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) i ha dedicat bona part del seu discurs a parlar de Catalunya i l’independentisme. Sánchez ha presentat el moviment independentista com una “amenaça” no només per a Espanya, sinó per al conjunt d’Europa, i ha assegurat que davant les constants crides al diàleg que ha fet “sempre” el PSOE, l’independentisme ha respost amb “silenci”.
Pedro Sánchez ha començat defensant Espanya com una democràcia “consolidada” que s’enfronta a una “vella” amenaça: el secessionisme. Aquest repte, segons el líder socialista, posa en risc tant la integritat de l’estat espanyol com el conjunt d’Europa i els valors europeus com ara “la comprensió mútua”. Per sobre de tot hi ha, però, ha assegurat Sánchez, el valor de “l’imperi de la llei”.”
L’imperi de la força.
L’imperi de Castella, fracassat, que defensa les poques terres conquerides que encara li queden.
L’imperi dels valors caducs i obsolets del passat.
Fa poca estona he escrit un article dient que em ratllo veient toreros.
Seguidament veig la notícia al Facebook de què el Sánchez ha anat a reivindicar a Alemanya que ell pot ser tant “torero como el que más”.
A Espanya, ara tots es barallen per mostrar –se com el més ultranacionalista fatxa per la gràcia de Déu. Patètic.
Està clar que a nosaltres ens donen per amortitzats. Una enquesta recent mostra que a la resta de l’estat un 62 % aprova la política del “a por ellos”. Que collons negociar. Castigar i combatre.
En aquest context, el Pedro el valent. El que va enfrontar-se a l’aparell del partit. El que ens venia la renovació socialista segueix tirant pel dret. En una clara política de diàleg, de pedagogia pel plurinacionalisme i la llibertat.
Cagat a les calces, pels seus prometedors resultats electorals, ha decidit demostrar que a fatxa no el guanya ningú. Reivindica amb insistència el seu cromo de torero.
Que hi farem. Haurem de seguir convivint per molt de temps amb uns veïns amb una línia política clarament hostil a la nostra. I els hereus del marxisme i dels que van perdre la guerra seguiran transmutats en una nova facció de la Neofalange del 155.
Jo m’hauré d’anar plantejant anar a veure al metge. O pensar en una teràpia més agressiva per deixar de ratllar-me tant veient aparèixer toreros com a bolets.
catalunya depenent / oriol23.cat 