Alegria i bon temps. El Sant Jordi continua essent una gran festa del país. Aquest any força especial, amb el Millo, Rajoy o Llarena (ja no sé) com a il·legítim president de la Generalitat.
Avui volia escriure sobre la màgia d’aquesta festa. Llençar unes quantes floretes (roses) a la nostra tradició.
Si més no, és tan popular que encara a ningú se li hi ha ocorregut suspendre-la per clarament sexista. Amb el gran cavaller salvant a la princesa. O que pels homes els toca un llibre i per les dones una rosa.
També cal dir, abans que ens la comencem a menjar els uns als altres, (parodiant un diàleg de Pulp Fiction) que després molta gent no llegeirà el llibre i que no entrarà a una llibreria ni per error.
És bonic celebrar una tradició de molt abans que existís la correcció política. I si més no, veure tanta gent amb una rosa a la mà o els carrers plens de gent al voltant de llibres, fa força goig.
Hi ha tradicions més salvatges, vaja. Com la fiesta nacional taurina o la tradicional Quema del Judas a Coripe (Sevilla) on foten trabucasos, linxen i cremen a un nino que representa algun personatge anatemizat prèviament.
Però se m’ha girat feina. No podré seguir analitzant la nostra festa.
En la cerca de documentació pel post d’avui he fet una troballa d’una magnitud que no faig cada dia. Una mina.
És tota una bomba editorial en el món digital.
Sense voler ofendre a ningú. He hagut de suspendre la meva recerca després d’estar una estona llegint-lo i “partint-me la caixa” (traducció palurda referida a “partirse la caja” toràcica de tant riure) fins a no poder més.
He intentat fer un petit recull de perles. Òbviament, els que s’ofenen o indignen amb facilitat o els que consideren que en la situació política no és adequat l’ humor ja no poden llegir ni una lletra més. És material que els que ja som vells podríem calificar de dos rombes.
Cal dir que és de la entitat constitucionalista Societat Civil Catalana. Tenen aportacions de tots els partits o personatges que pateixen aquesta filia i en un clar enfocament imparcial i científicament objectiu.
Però per qüestió d’espai acabo focalitzant en un sol partit.
Potser perquè el PP i l’Albiol ja estan molt vistos i no fan tant riure. I els de l’onda socialista a mi, particularment, encara em fan una mica de mal al fetge quan els veig fer segons quin paper.
Els meus preferits són els que fan i faran mal de veritat a la nostra societat i al nostre sistema polític. Els que estan de moda i en ascens.
Però això no impedeix que un pugui esclatar de riure llegint alguns dels seus plantejaments (i quedi clar que no voldria ofendre a ningú).
Perles:
Per començar.
“Sant Jordi es un día mágico, una jornada de todos los catalanes en la que celebramos, la cultura y la amistad”.
Así lo ha dicho la líder de Ciudadanos (Cs) en Cataluña y portavoz nacional del partido, Inés Arrimadas, el día que se celebra Sant Jordi, una de las fiestas que desde la formación naranja consideran debería ser “apolítica“, por lo que espera que “ningún partido pretenda patrimonializarla“.
(La negreta i l’ entre cometes ho posen ells)
Després:
“Societat Civil Catalana entrega su premio al Seny al presidente del Parlamento Europeo, Antonio Tajani, y al exprimer ministro de Francia, Manuel Valls, el próximo lunes, día 23 de abril, a las 20:00h, en la Casa Llotja de Mar, Barcelona.
El acto contará con las intervenciones de Valls y el presidente de la entidad, José Rosiñol, entre otros.
Además el mismo día 23 de abril Societat Civil Catalana colocará una carpa en Plaça Catalunya por la que irán pasando varios autores para firmar sus respectivos libros.”
Entre ells signarà el seny d’Albert Boadella. També hi ha un llibre de la roja. Inclús tenen un perfum per si vols sentir el fragor de la roja. Tot seny en estat pur.
I una altra,
“El presidente del Gobierno en el exilio de Tabarnia, Albert Boadella, firmará en Barcelona en Sant Jordi, aunque en territorio “tabarnés”, para no participar en ningún acto público en Cataluña, tal y como viene haciendo desde 2006.
A las 11:00 llegará en un catamarán al puerto de Barcelona, frente a la estatua de Colón. Allí permanecerá hasta las dos del mediodía.
A las 16:00, y hasta las 17:00, celebrará un consejo de ministros en la carpa de la Asamblea Nacional de Tabarnia (Avenida Diagonal, 395). Allí firmará ejemplares de su último libro, dedicado a Tabarnia.
De 17:00 a 18:00 visitará la carpa de Societat Civil Catalana (Plaza Catalunya, 5), allí también atenderá a sus lectores.”
Però no participarà en cap acte públic a Catalunya
En mig de l’asfixia i hipòxia de tant riure, un acaba concloent que si ells no patrimonialitzen més aquesta festa, i no la polititzen mes, no deu ser perquè no volen sinó perquè no poden.
I darrera perla del seu esperit per celebrar aquest dia màgic i festa de la cultura i l’amistat.
no recibe subvenciones de la Generalitat de Catalunya ni de otros organismos públicos.
Si quieres leer nuestras noticias necesitamos tu apoyo. DONA
Jo crec que la generalitat, en una mostra de pluralitat, hauria de subvencionar-los, ja que són la veu de la Catalunya real.
De fet ara amb el 155 ja no ve d’un pam.
I si vols fer una aportació, ja saps.
Catalunya depenent 