Cada cop que publico un post hi surten automàticament un parell d’anuncis. Com a bona publicitat que és, un mira de reüll ni que sigui inconscientment.
I quan surt aquest anunci sempre l’acabo mirant conscientment.
Em crida l’atenció i gairabé em fa contestar en veu alta:
No, no sé quan em podré jubilar. Suposo que quan em deixin i no crec que amb gaire pensió. Si és que gaire.
I lo de quatre maneres per no quedar-se sense diners durant la jubilació tampoc em preocupa gaire de moment. Ja estic sense diners i a l’atur ara per ara.
Per sort tampoc és publicitat enganyosa.
Tot seguit et diu que si tens 350.000 euros per invertir, et descarreguis la seva guia.
Et diuen educadament que, si ets un pringat, aquestes preguntes i l’anunci no són per a tu.
Però clar, jo ja m’he embalat i continuo parlant en veu alta: No és que no tingui 350.000 euros per invertir. No en tinc ni un. I una quantitat irrisòriament més petita per anar subsistint.
A l’escola em van explicar que si un anunci no l’entens o no t’agrada és perquè no va dirigit a tu. No formés part del seu “target”.
Quanta raó tenien.
Clar que a l’escola també en van fer ensenyar que havia d’estimar el món i també transformar-lo.
I això ja fa temps que s’ha esmicolat de les meves creences.
I no és que a l’escola no ho fessin bé. És simplement que jo no tinc els 350.000 per ser més optimista i amable amb el puto món on sobrevisc.
P.D. Tampoc penseu ara que visc amargat i deprimit en la meva misèria. He pogut riure molt fent aquest post, sobretot mentre feia la imatge.
I també sé que jo tinc 350.000 oportunitats més que si em fes aquesta pregunta mentre estigués creuant el Mediterrani en una pastera.
catalunya depenent / oriol23.cat 