Hi ha personatges que per tenir el seu racó en el món dels media pactarien amb el diable. N’ hi ha d’altres, molt poquets, que volen ser directament el diable. Un d’aquest és l’Arcadi Espasa. Egòlatra de professió. Convençut de què anar a la contra el fa millor que ningú.
No perd ocasió per donar la nota. L’Arcadi escriu a El Mundo i va a tertúlies que el paguen per dir les seves burrades. És un personatge llegit i culte però impresentablement fatxenda. Que s’encanta a ell mateix escoltant-se. Va d’expert en teories de la informació i de gran cercador de la veritat. Casualment aquesta sempre s’acaba trobant concordant amb els seus grans postulats.
Espada també és un dels fundadors de Ciudadanos al costat de un altre hipercrak de la seva talla, Albert Boadella. Quan es troben ho fan a cel obert. No hi ha estança on poder encabir aquests dos mega egos a la vegada. Pocs personatges arriben a la seva talla pseudodaliniana.
Aquesta setmana s’ha fet famós per la seva masclista manera de veure el món i opinions sobre La manada. Intel·lectual per sobre del bé i del mal tant pot demanar un vídeo de la vida sexual de la víctima com insultar a totes les dones que té al voltant.
Avui, per rematar la seva setmana de triomfador genial entre tots els mediocres, han sortit unes altres declaracions seves. Parla del Barça i del Madrid. Entre unes quantes perles ha dit aquesta:
“Es más importante para mí ganar el clásico 0-5 que la final al Liverpool”. Afirma que signaria guanyar al Barça 0-5 i perdre la Champions. Satisfà així una vegada més el seu onanista desig de provocar i de fer-se veure.
La declaració, tantmateix, ens dóna pistes de l’estirp del nostre gran divo. Més que l’estima del seu equip el pot l’odi i menyspreu pel seu oponent. El seu cor i la seva anima suren en un bassal de merda.
El millor, però, del personatge és la seva imatge de petulant supèrbia. Amb la barbeta aixecada parla i gesticula d’una forma que genera fàstic i rebuig. És repulsiu veure’l parlar encara que hagis abaixat el volum.
El tio inclús aconsegueix que després d’escriure sobre ell, un necessiti anar a la dutxa per treures una pringosa i desagradable sensació d’haver estat a prop seu.
Si vols, mira’l com s’agrada. Pero vigila que esquitxa merda.
catalunya depenent / oriol23.cat 