Princesa de Tabàrnia

Això és com a la primera guerra mundial.

Cruel lluita de trinxera. Uns a una banda i els altres a l’altre.

Defensant la posició en un fangar esgotador i mortal.

Defugint el diàleg i la conciliació de posicions.

Ella més que ningú. Sabedora de què la seva arrogància dona vots al que vol ser el nou José Antonio Le Pen de l’estat espanyol.

Si pel camí ha de practicar la la seva peculiar manera de “fomentar la convivencia y la concordia entre los catalanes” ho fa amb entregada passió.

I és que potser no sap fer una altra cosa.