El diari La Vanguardia menysté el català

Resultat d'imatges de la vanguardia

Alguna burla ja he hagut d’aguantar per reconèixer la meva addicció a alguns articulistes de La Vanguardia. Jo em defenso apel·lant a la diversitat i a la qualitat indiscutible d’aquests meus autors preferits. M’ataquen dient-me que llegeixo el diari de la burgesia més dretana, del comte Godó i tal,  i m’ho rematen amb rialletes.
Ara, per acabar-ho d’adobar, he comprovat el que tot seguit exposo.
Al final hauré d’acabar donant la raó a alguns amics meus i sumar-me als que diuen que el diari La Vanguardia és una merda.

 

Apreciat director de la Vanguardia,

Sóc un novell subscriptor a la seva edició digital de la Vanguardia. Malauradament ja no sé si arribaré a ser-ne gaire més vell.

Em vaig subscriure a la Vanguardia després de consultar amb una amable senyoreta si podria ser-ho en la versió en català. Aquesta em va dir que no em havia d’amoïnar per aquest particular. Que la meva subscripció em donaria dret a accedir a tots els continguts en aquest idioma.
Literalment, i malauradament, puc afirmar que això és mentida. Llegir l’edició digital catalana està plena de dificultats. Jo em pensava que tindria accés a la versió catalana de la mateixa manera que la tinc en paper al quiosc. Està vist que sóc un il·lús.

Donada la meva relativa poca perícia a en TIC’s em vaig posar en contacte amb vostès per intentar resoldre els meus problemes. En una primera consulta em van resoldre la situació fent-me accedir a l’edició impresa del diari que hi ha en “PDF”. Dit d’una altra manera, puc accedir a tot el contingut en català en un PDF del diari igual a la que podria comprar al quiosc.
Però jo llegeixo l’edició digital. I de la mateixa manera que no “navego” per l’edició impresa en castellà, tampoc ho faig per la catalana.

En la meva lectura quotidiana del diari m’he seguit trobant amb problemes. Vaig poder comprovar que m’era impossible accedir a segons quins articles d’opinió (la meva part preferida). Veia que existien en castellà però no en català. Tornant a dubtar dels meus dots en TIC’s vaig posar-me en contacte de nou amb vostès.
Em va costar que algú entengués la meva queixa. Però per fi vaig rebre una trucada d’un senyor que si em va saber contestar.
En la meva “ingenuïtat” jo pensava que si un article el publiquen en català en la versió impresa, el podien publicar automàticament també en l’edició digital. Doncs no. El senyor em va dir que això no va així.  Hi ha articles digitals que tan sols existeixen en versió castellana.
Que una cosa i l’altra són diferents. I que no era falta de perícia  meva que no trobés alguns articles en català. És que no existien. Hi ha articles digitals que tan sols existeixen en versió castellana. És impossible que els pugui veure en català.

Davant d’aquest fet em vaig intentar acostumar a aquesta realitat. Afortunadament entenc perfectament el castellà i podia continuar gaudint dels meus articles preferits. Però amb els pas dels dies no he pogut evitar una certa sensació de decepció. I darrerament també d’un cert enuig.

És frustrant i incòmode llegir la versió digital en català del seu diari. I implica acceptar que no tindràs accés a tots els continguts d’aquest.

Per tot això he decidit adreçar-li aquesta carta. Agrairia una resposta més satisfactòria i diplomàtica que la darrera que vaig obtenir de vostès. Vull saber si aquesta deficiència en la versió catalana serà sempre així o si tenen la intenció d’arreglar-ho.
Òbviament, pot desprendre de tot lo exposat que, depenent de la resposta que vostè em dispensi, em plantejaré molt seriosament la meva continuïtat com a subscriptor digital de la Vanguardia.
Sé que sóc un granet de sorra per a vostès. Però jo voldria poder-me estalviar anar expressant la meva opinió, entre els meus propers, de què en el seu diari lo del català no s’ho prenen amb l’esperable seriositat i dignitat.

Atentament, i a l’espera de la seva resposta, rebi la meva salutació,

 

logo-con-cuerpo

395231

 

P.D. Un exemple més. Avui diumenge em llevo i mentre esmorzo “fullejo” el diari. Ja no és una sorpresa quan me n’adono que estic llegint l’editorial (en català) del dia anterior. Es veu que el d’avui encara no l’han “traduït”.
O veig que hi ha un article del genial Enric Juliana. Però ho veig en castellà. Si tan sols mires l’edició en català no te’n assabentes que aquest article existeix.

Francament, cada cop estic més convençut que l’edició catalana digital de La Vanguardia és una merda. I diria més, és un insult.

 

Resultat d'imatges de la vanguardia

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s