En un món polític en què anem justos d’oratòria, la rapidesa de llengua d’Arrimadas i Rivera, la seva velocitat de reflexos i les vuit idees –vuit, però molt ben treballades– que exposen els fan efectius en l’argumentació i molt difícils de batre en la demagògia.
Sabent que el 155 decau automàticament quan Catalunya tingui Govern, Ciutadans demana més 155. És de franc, és popular per a milions de votants i deixa Rajoy amb el cul a l’aire, com si hagués claudicat davant dels “separatistes”.
Quan Rajoy diu que s’ha de “vigilar Torra”, Rivera afegeix que cal “actuar” contra el racista Torra que odia els espanyols.
Reclama control absolut de les finances, uns Mossos d’Esquadra que no estiguin al servei dels colpistes i el control de TV3.
Arrimadas també es va estar una llarga estona discutint sobre la tele pública amb en Basté fins que va acabar per concloure que “no pot ser que a TV3 diguin el que vulguin”.Aquesta és la raó última. Llibertat d’expressió, només, si diuen el que volem sentir.
Però la novetat d’ahir, gens innocent, va ser que Rivera –que es queixa dels que volen dividir– va voler explicitar un missatge clar per als bons i per als dolents.
La distinció la té clara: “Los buenos son los que respetan la ley. Los malos son los que se la saltan. Los buenos necesitan protección. Los malos tienen que saber que no les saldrá gratis”.
“Los buenos i los malos”. Vuit idees –vuit– i molt simples, perquè les entengui tothom. Amb la lògica d’Epi i Blas. Quin perill.
Trossos d’un article de Xavier Bosch
catalunya depenent / oriol23.cat 