Ahir vaig escriure un post sobre el què avui ja puc descriure com a infumable edició en català de la Vanguardia digital a la qual tot cofoi em vaig subscriure.
Avui, als que tenim el mal costum de voler llegir en català La Vanguardia ens regalen la possibilitat de poder llegir l’article del director en aquest idioma.
Moltes gràcies.
Us pot semblar una fotesa però en l’edició d’ahir ni això podies fer.
Llàstima que continuarem sense tenir l’oportunitat de poder llegir-ne ni l’editorial. Es veu que això ja seria massa.
Sembla una conya.
Mireu. En la capçalera de l’edició castellana tens accés a les diferents seccions.:
Internacional, Política, Opinió, etc.
En la capçalera de l’edició en català a l’única secció que et donen accés és a:
Tornar a la versió en castellà.
Ras i curt.
I avui més trist encara. Vaja, jo fins avui no ho havia vist.
Entre els quatre continguts del dia que m’ofereixen en català un és una “fotografia” de la primera plana de l’edició escrita en català”.
Un puto pantallazo de la portada catalana i tira que te vas ,
Els altres continguts del dia són els que veus en el “pantallazo” anterior a aquest últim:
La Contra, un article furgant en la “ferida Torra” i un altre article sobre la CUP que en l’edició castellana és hipermenor. No s’entén quin és el criteri dels tres articles triats. Inclús semblen triats amb mala folla.
Patètic.
Estic per escriure una nova carta al director per demanar que em cobrin un suplement per sufragar la despesa que els deu comportar la part catalana de l’edició digital. És al·lucinant.
Val a dir que avui ens regalen deu articles d’opinió traduïts ( Incloent-hi el del director). Entre ells pots trobar, entre d’altres, a gent com els meus apreciats Antoni Puigverd, Francesc-Marc Alvaro o Sergi Pàmies. I de postres la possibilitat de poder llegir “La contra” també en català.
Gràcies senyors de La Vanguardia. Moltes gràcies. Menys seria res.
Sembla que sigui ven bé allò de què compten que som un poble sofert i acostumant a agrair ni que siguin unes engrunes. I que també comptin que un quan es lleva i “fulleja” el diari no té ganes de rebotar-se sinó de començar el dia de bon rotllo.
Amb mi ho han aconseguit. Els llegeixo perquè m’agraden alguns dels articles que hi trobo. Però sabent que, depèn de no sé ben bé qui, hi ha dies que no ho puc fer en català i que els he de cercar en la versió castellana.
I del que és de notícies actuals ja no cal ni plantejar-me aquest dubte. O castellà o res.
Una altra cosa és quan em llevo una mica més girat i, amb enuig, escric aquestes lletres.
Senyors, afortunadament sé llegir l’espanyol. Però bombardejat per tota la porqueria unionista actual estic una mica més sensible.
No puc evitar de sentir reverberar pel meu cap les amables paraules de la senyoreta que em va atendre abans de subscriurem. “No pateixi per això, vostè tindrà accés a tots els continguts del diari en català.”
No puc evitar aquestes paraules reverberin pel meu crani i s’hi vagi afegint un eco que diu “mentida, mentida”.
O, quan ja estic una mica més encès, “I una merda, i una merda”.
Catalunya depenent 