Vaja merda de país!

caca

Aquest país és una merda. Aquest món és una merda. Ser pobre és una merda.

Mentre els fills de puta de coll blanc poden fer pirules i corrupteles de milers d’euros, si ets pobre, cada vegada et donen més pel cul per quatre putos euros.

Fa dos anys em van acomiadar de la feina. Em van indemnitzar amb menys diners gràcies a la puta reforma laboral. Ara, els pocs mesos que treballo és de forma eventual i amb molts menys drets que abans. I quan ho faig ja no és per un tercer. És per un quart que també cobra del mi perquè curro a través d’una ETT.

L’any passat vaig fer els tràmits per demostrar que visc en la misèria perquè em concedissin un ajut per pagar al lloguer. Es veu que vaig poder acreditar que sóc prou pobre perquè me’l van concedir.

Aquest any la meva situació és la mateixa que la de l’any passat. Bé, ven bé la mateixa no.

Sóc un any més vell i el febrer passat em va finalitzar el contracte de lloguer del meu pis.
El puto especulador del propietari que havia de venir a parlar del contracte del pis em va trucar el dia abans. Em va dir que no vindria. Que total, pel que m’havia de dir i pel que jo li pogués contestar, ja li anava bé per telèfon.

Resumint i en poques paraules. “O pagues un augment de més del 50% respecte al que pagaves el mes passat o te’n vas. Amb els pocs pisos de lloguer que hi ha a la zona i el puto preu del mercat segur que trobo un altre pringat que hi posarà el coll”.

La trucada em va fer saltar la goma dels calçotets.

No tenia masses opcions de decissió.
Diguem tu on trobo jo un altre pis de lloguer si el primer que et demanen és un contracte de treball que no tinc.

Total. Dilatador de cul, elaboració del dol, més el que tu vulguis, i… a pagar.

No visc ni al centre històric ni davant la Sagrada Família. Sobrevisc a Cornellà en una quarta planta sense ascensor.
Però si alguna cosa sí que prospera és l’avarícia especuladora i arriba a tota l’àrea metropolitana.

maxresdefault

Avui he anat a tramitar l’ajut pel lloguer. Com ja he explicat la meva situació és la mateixa que la de l’any passat amb l’excepció esmentada. Vaja, la diferencia més gran és la de que el propietari del meu pis m’esprem docents-cinquanta euros més en cada rebut. Malgrat que el meu pis segueix essent el mateix que era l’any passat.

Començo a parlar de papers amb la funcionària que m’atén.
Em dóna els impresos que he d’emplenar i m’explica els documents que he d’adjuntar-hi. Jo li vaig fent les preguntes que em semblen pertinents. Arriba un moment en el qual em diu que no cal que continuem. Em notifica que com que ara pago molt més de lloguer he sobrepassat el topall màxim que hi ha i ja no tinc dret a l’ajut.

La goma de calçotets reforçada em torna a saltar.

No és que no m’ajudin una mica més perquè pago més de lloguer, és que no em donen ni un duro.

La funcionaria m’ha dit que ja puc fer la vertical, una tombarella o qualsevol altre numeret que és el que hi ha. A preguntes meves m’explica que aquest topall és el mateix des de fa uns anys i que tan sols l’han apujat per a les famílies nombroses. Les altres víctimes de l’especulació immobiliària ja sabem on ens podem anar posant el dit.

Surto de l’oficina municipal sense poder digerir el que m’acaben de dir. Ara no solament pago dos-cents cinquanta euros més de lloguer cada mes sinó que ara no tinc dret a l’ajut que tenia de quasi dos-cents euros. Dit d’una altra manera, des del mes de març viure en la mateixa xabola em costa quatre-cents cinquanta euros més que al febrer.

M’he sentit molt estimat per tots els meus representants polítics. Gratament comprovo com es desviuen per a mi i per tots els que ens anem enfonsant en la precarietat.
Quant estimo i m’aprecio des de l’últim regidor del meu poble fins al qui dirigeix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya o al mateix president del meu país. Es desviuen lluitant per nosaltres. Moltes gràcies.
També moltes gràcies als que tant criden, ( i empresonen i tot !!),  en defensa de la constitució. Gràcies malgrat  no moguin un dit pel dret a l’habitatge digne que proclama la seva sacrosanta llei.

10-febrer-2018-No-Precarietat-CICLO

I calla, no et queixis desgraciat!!!

Encara tens sort i no ets un puto mindundi que per sobreviure has hagut de creuar el mar i no t’has ofegat pel camí ni has hagut de deixar-te estafar per pujar a una tomba flotant.

Dona gràcies de poder-te queixar perquè vol dir que encara ets viu.
Viu malgrat que la teva existència doni més rèdit al propietari del teu pis i als que eventualment t’exploten que a tu mateix.
Menja, dorm i caga, que aquest serà el millor fruit i metàfora del que és el teu món. Una puta merda.

logo-con-cuerpo

 

caca

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s