Vaig fent tombarelles entre el pas del temps imparable. Tot succeeix massa ràpid. Les setmanes s’encadenen amb una fluïdesa sorprenent. Tot just acabo de passar pel costós dilluns a primera hora que ja s’acosta l’alegria del divendres.
Al meu cos li costa anar al ritme que demana el dia a dia laboral. Acaba anant a dormir tard intentant aprofitar una última estona de lleure. Es lleva cansat. Mig adormit i amb pressa arriba per als pèls per començar una nova jornada.
A la feina badalla, sovint arrossega són. Es queixa i aprofita qualsevol circumstància per descansar un moment.
Es passa el dia mirant el rellotge. Li costa arribar a l’hora de plegar
Quan per fi és lliure s’estressa entre les coses pendents. Quan no és passar pel super i la farmàcia és una altra cosa. Altre cop la pressa per anar resolent petites quotidianitats. Lluitant per esgarrapar minuts on poder jeure i descansar. Però la ment vol escriure al blog i roba temps de sofà i tele. Quan ho comença a tenir envestat ha de parar perquè l’hereu reclama el sopar. En no res tornarà a estar apurant minuts al son per poder gaudir d’algun moment més de la jornada.
Demà el despertador reiniciarà el bucle.
catalunya depenent / oriol23.cat 