Catalans de Tàbarnia

DSCN4517

Quina mena de gent aspirem a ser? Com voldríem que visquessin els nostres fills? Com volem ser percebuts a Europa i al món? Què pretenem aportar com a poble? Realment quin futur anhelem? Abans de seguir avançant per un camí polític que s’ha anat fent estret, potser que tornem a respondre’ns aquestes preguntes radicals. Són les respostes les que faran el camí més ample.

La batalla diària en què estem ficats, amb un Estat al davant que ha tret les urpes i ara ens voldrà amanyagar amb retòrica buida, ens fa difícil pensar més enllà de la supervivència diària. La duresa del moment, l’ombra allargada de presos i exiliats, d’una banda ens revolta inevitablement -¿com pot ser que ens estigui passant això?- i de l’altra ens empeny a un realisme tan peremptori com incert. Entre els extrems de la revolta i el pragmatisme, costa prendre a cada instant les imprescindibles decisions i gestos raonats -sí, calia ser a Tarragona- com si no passés res, sabent i patint per tot el que està passant.

DSCN4632

Per això és necessari aixecar la mirada: per no quedar atrapats en la teranyina d’aquest nebulós present. És com quan les coses van mal dades en una casa, quan tot són baralles i males notícies, quan sembla que el món es conjura contra tu i els teus i no surt res bé. Aleshores t’has d’aturar i anar a l’essència: estem vius, oi? Ens seguim estimant, oi? Realment quina vida volem? I és quan t’has de dir: hi ha molta gent que està pitjor i se’n surten. Potser val més, doncs, que en lloc d’escridassar-nos els uns als altres, en lloc de donar totes les culpes dels nostres mals als de fora -per òbvies i feridores que algunes siguin-, en lloc d’esperar un cop de sort o una solució màgica que en el fons sabem que no arribarà, ens aturem un moment a pensar. A pensar de debò, cadascú per si mateix, i a parlar entre nosaltres per buscar un sortida possible, un horitzó d’esperança, per tornar-nos a il·lusionar.

florentino 1

Aquest diàleg honest, alhora íntim i col·lectiu, és el que necessitem a Catalunya, dins i fora l’independentisme. Escoltant l’Arrimadas sembla impossible, oi? Doncs si ella no vol, l’haurem de practicar tots els altres. No permetem que a força de repetir que aquesta societat està fracturada aconsegueixin fracturar-la. Que no sigui per nosaltres. Que els nostres gestos siguin constructius, dialogants. La millor manera de demostrar que això és un país, que som una nació que volem decidir, és forçant-nos a parlar. Una família que no es parla no és una família, són només unes persones condemnades a viure juntes. Uns amics que només queden per desfogar-se a crits no són amics, són insensats. Catalunya no és una condemna, és una voluntat compartida, ha estat històricament i ha de seguir sent un gran pacte de convivència. Qui vulgui espatllar aquest pacte, ha de quedar ben retratat.

31404144_961215717377814_7135458030472134656_n

És en els moments difícils que un demostra el seu valor. I això val tant individualment com col·lectivament. És en les desgràcies quan es veu si hi ha família, si hi ha amistat. Quan el Procés anava bé, quan encara no s’havia fet explícita la repressió, quan la il·lusió ens dominava (i potser ens encegava), va ser relativament fàcil. Allò era una festa. Tot semblava possible. És ara, en la sotsobra, en el dolor, ara que ens sentim aclaparats i sense horitzó, quan un a un, tots, hem de demostrar que es pot comptar amb nosaltres, és ara quan cal la valentia de seguir en un dia a dia que no és heroic, és ara quan hem de mirar enllà per recordar-nos per què estem lluitant, quin és el nostre ideal. I el simple fet de fer-nos aquestes preguntes i buscar-hi respostes, la senzilla veritat de tornar a adreçar-nos als qui no pensen com nosaltres, és el que ens tornarà a donar la força per guanyar el futur.

El diàleg i la convivència són la radicalitat més gran, són el que realment ens fa forts

IGNASI ARAGAY

IGNASI ARAGAY

fins aqui el seu article publicat a L’Ara

DSCN4054

 

El diàleg i la convivència són la radicalitat més gran, són el que realment ens fa forts

I aquí apareixem nosaltres. No tots els independentistes en som tant com d’altres. I ens vàrem fundar sabent que sempre serem mirats de reüll per quintacolumnistes. Però creiem fermament en la convivència alegre amb les conyes i cretinades d’uns que també són ciutadans i els hem de respectar. No volem heroïcitats, actituds heroiques dels dos bàndols en estèril disputa. Volem convivència cívica, alegria al carrer. I els que ja estem acostumats a viure en una certa minoria catalanoparlant a Cornellà no tenim cap problema important de convivència amb espais d’una cultura que a cops es fa quasi antagònica quan inclús es reviuen nostàlgiques expressions franquistes.
Nosaltres volem bon humor i cultura de diàleg.

Cornellà és una ciutat plena de vida i de multiculturalitat. De fet som dels pocs municipis de l’àrea metropolitana que encara som governats per un socialista. N’Antoni Balmón. Bastió d’un Psc-PSOE que han sobreviscut al declivi socialista d’aquests anys. Però els resultats del 21-D a Cornellà indiquen que s’ha de fer millor. No ens podem deixar guanyar per golejada sense no haver intentat apropar-se al diferent amb generositat i cortesia. Això no és un somni. És una realitat que és dona ara i aquí. No volem que ningú s’aprofiti electoralment a força de crispar i d’anar a la contra. No en el nostre territori.
10-febrer-2018-No-Precarietat-CICLO

Volem barrar el pas a aquells que entenen la política d’una forma anticonstructiva i a la contra. No volem oblidar que la gènesi de Ciudadanos eren quatre rebotats amb la llengua vehicular a les escoles. I al mateix temps oferim una plataforma de diàleg amb ells per parlar de construir. De vertebrar una societat justa, un municipi acollidor dels seus conciutadans on no volem més confrontacions que la justas. Que tampoc som una població perfecta i exempta de cap conflicte. Som un país en constant construcció.

1966_Cancons_de_la_roda_del_temps
Catalans de Tàbarnia som una plataforma electoral pensada per les properes municipals a Cornellà. Ens volem posicionar transversalment en l’espai polític de la ciutat com a grup independent dins d’un cartell electoral més potent que ens aculli. Volem poder-nos riure els uns dels altres amb respecte i alegria. Fent del bon humor el nostre esperit de campanya. Molts vots encara no està clar que aconseguim, però riures i somriures acompanyats d’anàlisis amb un cert grau d’humor segur que en farem a cabassos. La nostra força està en l’alegria de la gent.
source (1)
Nascuts per a pactar. Perquè el pacte és el que realment fa democràcia. És el pacte, no la confrontació el important. És la cavallerositat entre cultures diverses i el tracte amable amb dejes de cant andalús. Terra de vida en llibertat.
Aquesta petita tabàrnia també la volem en el nostre projecte. Volem ser un projecte integrador. De pactes en les diferencies. D’acceptar les aportacions de totes les cultures en la cultura general d’un poble que es vol feliç.

 

logo-con-cuerpo

 

DSCN4517

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s