Escolta, Felipe, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana

el rei hhhhhnnnn.jpg

Desemmascarant la gran patranya. Ells empresonant per mostrar el seu poder. El poder constitucionalment heretat de les lleis franquistes.
Com un insult Felip VI perpetua Felip V i abandera les forces involucionistes enquistades en el poder. El Puigdimoni els fa fer el ridícul. Ells ofesos i rabiüts volen sang.

No saben pactar. Van perdre fins la última  colònia amb molt poca perícia. Ells tan sols se saben imposar per la força. Decideixen ells que és plantejable i el que no. L’autodeterminació directament un anatema. Restem nosaltres com a última colònia presonera dels seus frustrats somnis d’imperi ara ja fracassat, podrit i corrupte. Són cecs i maldestres.

Els republicans espanyols sempre necessitaran Catalunya per poder arribar a algun lloc. Però paradoxalment tots ells callen quan aquí posem la república catalana sobre la taula. L’esquerra espanyola , despistada amb tot el merder mundial, social i precari,  ni gosa defensar els drets dels qui no van ser mai fatxes ni ho volen ser.
Podríem arribar a respectar les creences íntimes que tingui tot ciutadà mentre les glorifiqui a casa seva. Però al carrer és just i necessari reivindicar el dret a ser republicans i de no voler estar sotmesos a una monarquia que no ens respecta ni el dret de poder decidir.

És quasi increïble que en els pobles d’Espanya no surtin ciutadans expressant lliurement i pacíficament el seu dret legítim a voler una societat diferent de l’heretada a la mort del qui sí que realment va trencar Espanya.
El franquisme sociològic cohesiona la dreta espanyola. El bipartidisme amb un jacobí i centralista PSOE a fet creure el que no és. El tot lligat i ben lligat. Tot remenat perquè res es mogui.

L’una, grande i libre tunejada per fer-la colar entre les democràcies europees.

I realment creuen que això ho podran sostenir eternament.

Poble empresonat i sotmès resistint i gestionant quotidianament la relació amb la bèstia totalitària.
Ara n’hi diuen finestres d’oportunitat. En diguin com en diguin, per fi un dia arribarem a ser un poble lliure i autodeterminat.
Ells potser haurien d’anar descobrint que això és inevitable i que no poden seguir fent-se el xulo de pati de col·legi perquè ja han mostrat ser tot ells pur llautó.

Espanya hauria d’acabar en una república. Però ells veuran. I primer potser hauria d’ajudar a fer que la República Catalana autodeterminada sigui com en el seu moment  decideixi en votació.

Mentre això no passi veurem encara molt teatre. Però més d’hora que tard se’ls acabarà la funció.

logo-con-cuerpo

395231

10-febrer-2018-No-Precarietat-CICLO

el rei hhhhhnnnn

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s