Ciutadans vol que es torni a aplicar el 155 a Catalunya perquè el president Torra ha parlat d’atacar l’Estat. En realitat la frase correcta és més breu: Ciutadans vol que es torni a aplicar el 155 a Catalunya. I prou. Per quin motiu? Pel que sigui i, si no n’hi ha, que s’apliqui preventivament. No ho volen: ho anhelen, se’n moren de ganes. Perquè pensen que amb una repetició del 155 es produiria per fi el que esperen de fa tant de temps: una resposta violenta per part de l’independentisme. Pensen que això bastaria per justificar mesures constitucionals extremes (la intervenció de l’exèrcit per salvaguardar la unitat territorial d’Espanya), i que la situació que es produiria, de violència també extrema, els beneficiaria políticament a ells. És exactament el que pensa també el PP.

L’atac a què es referia Torra no era altra cosa que la defensa dels presos polítics durant el judici-farsa que els espera aquest novembre. Com ha explicat repetidament el catedràtic Pérez Royo, el judici no pot ni tan sols obrir-se: si el president Puigdemont ha estat exonerat (per la justícia alemanya) del delicte de rebel·lió, no es pot jutjar els seus consellers per aquest delicte sense incórrer en una vulneració profunda del dret. Però els jutjaran i els condemnaran. Davant d’aquesta certesa, els consellers falsament inculpats no han de defensar-se d’unes culpes que no tenen, sinó que han de denunciar que l’estat espanyol, a través d’una justícia intervinguda, aplica damunt ells un càstig exemplar contra les seves idees polítiques. I la celebració d’aquest judici posa en qüestió (tant o més que les clavegueres d’Interior o les pallisses policials de l’1-O) la validesa d’Espanya com a estat democràtic i de dret. El fet és tan greu i tan transcendent com això.