Toreros tardor 2018. Inés

torera plus

Tothom que hagi discutit amb la voluntat de tenir raó peti qui peti sap que una estratègia eficaç per desactivar el nostre interlocutor és la ter­giversació. S’acostuma a fer amb premeditació, per debilitar els arguments de l’altre i forma part del model ­dialèctic imperant. Sovint no prové d’una intenció malèvola sinó de la ignorància i del dèficit de comprensió. Si és així, encara, però és més deshonest quan depèn d’una prèvia determinació de no entendre l’altre i, sobretot, de fer-li dir el que no ha dit (o escrit). Ara que tot empeny a pro­vocar una imperfecta tempesta perfecta, l’arena pública hauria d’exigir ser molt curosos a l’hora d’expressar-nos. Però és frustrant constatar que hi ha professionals (i aficionats) de la tergiversació. Sempre ha passat i els que treballem als mitjans de comu­nicació ho sabem. El problema és quan la tergiversació busca la inflamació, dirigeix selectivament les difamacions i converteix el mercat de les reaccions en l’oportunitat per prac­ticar la delació (basada en tergiversacions), el ­linxament (en nom de la llibertat
d’expressió) i l’arenga (en nom de la pàtria).

Els majoristes d’aquesta pràctica són els polítics, com hem pogut veure amb l’actuació de Ciutadans a l’hora d’interpretar els incidents de la ma­nifestació de la Ciutadella. D’ençà que va guanyar les eleccions, no ha aconseguit marcar un rumb d’oposició que proposi solucions i s’estima més avançar partit a partit en la competició pel conflicte. A l’altra banda, l’independentisme va descobrir que quan Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa i s’insinuava un clima més respirable, emergien diferències estructurals encarnades en les grotesques punyalades per manar a Catalunya Ràdio i TV3. Potser per això, el miratge de la treva s’esfuma i tornen el Pollastre de Collons, una crida institucional a la desobediència preventiva i l’amenaça d’una aturada de país que, a través d’aquesta denominació, defineix la naturalesa del frankenstein mobilitzador i del laberint de representati­vitats concèntriques en què estem ficats. ¿Elements rellevants de contenció que no alimentin l’immobilisme, l’espiral jurídica entesa com a venjança o la impostura revolucionària? Silenci. Els dies que vindran agreujaran les zones de fricció susceptibles de degenerar en agressions com la que va patir el càmera de Telemadrid (súmmum de la perversió: que sembli que si hagués sigut de TV3, no passaria res si li trenquen la cara) i es recuperarà l’asfíxia terrible de la tardor del 2017. Farà falta molta sang freda i concentració per diferenciar les ganes de tergiversar què diuen (i escriuen) els que no pensen com nosaltres i la neces­sitat de, tot i discrepar-ne (de vegades fins a la nàusea), respectar-los. El mes d’agost s’acaba amb un descrèdit premeditat de missatges i missatgers.

 

Author Img

 

logo-con-cuerpo

torera plus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s