Llufa

Ja, ja, ja, ja, ja, ja!

jo sóc per fer riure

més astut que un maharajà

i a ningú deixo viure

 

Com la gepa, que no veieu

mai del tot sabreu

si una llufa no porteu

i ben contents camineu

 

A voltes faig pudor

sense soroll delator

sóc un pet silenciós

pel nas, esgarrifós

 

Dic mentides a dojo

durant tot l’any les forjo

i sou tan rucs que rieu:

“només un dia les veieu!”

 

A l’Estat he fet fer llufa

va rodant com una baldufa

vigileu, com amb una estufa

perquè el foc també rebufa

 

Estampa

Llufes que tots es van posant

des del petit fins al més gran